història del pensament contemporani

UF HISTÒRIA DEL PENSAMENT

Viena, fi d'un segle

Metàfora de l'àliga alada

Metàfora en tant que els dos caps de l'àliga s'ignoren mútuament representant l'oposició binària
entre Àustria i Hongria. El cap d'estat era emperador a l'imperi austríac i rei al regne d'Hongria. El
període objecte d'estudi comprèn els regnats i els imperis de Francesc I d'Habsburg (1848 – 1916) i
Carles Id'Habsburg (1887 – 1922). Àustria-Hongria era la sisena potència mundial i s'erigia com un
mosaic de llengües i cultures en constant tensió. Els punts àlgids de l'imperi es donaran sota el
mandat de Maria Teresa (qui promogué una universitat menys dependent del jesuites i la fundació
del “Burgtheater” o teatre de la cort) i Josep II (que va consolidar la petita classe agrícola tot abolint
els serfsi va promoure la imposició de l'alemany com a llengua de l'Imperi).
Aquesta és l'herència que rebrà Francesc Josep I d'Àustria, un mandatari que va jugar un paper clau
en la introducció del liberalisme, entès com aquell sistema que permet un desenvolupament lliure de
la potència de l'individu. El nou sistema polític que l'emperador instaura se sostindrà per tres pilars:
el ministerid'exteriors, el de finances i el de la guerra. També introdueix una censura periodística
(Konfisziert) que s'anomenarà “Neue Freie Presse”, amb l'objectiu de controlar la imatge que es

projectava d'ell extra-murs. Durant aquest govern també es donarà l'emancipació dels jueus, que
farà sorgir un potent anti-semitisme (Judenselbsthass) així com un fort sionisme que proclamava la
nació jueva.
Creixeràla industria, les mines i es donarà la construcció de la Ringstrasse (o anell), que esdevindrà
la resposta vienesa a l'anomenat pla Hausmann de París. Aquesta remodelació es resoldrà en la
construcció del parlament, del palau imperial, de museus, del teatre principal i de l'òpera, però, a
més d'aparador, també esdevindrà una fórmula per facilitar el control de les revoltes, que s'havien
extèsper tota Europa. Aquesta transformació urbanística anirà lligada a l'exposició universal de
1873, esdeveniment que provocarà una fallida de les finances vieneses a la borsa per la gran
quantitat de recursos que es va haver de destinar al projecte. A nivell artístic, és el temps del
sorgiment del “Biedermeier” o realisme burgès.

La revolució de 1848 a tota Europa

Aquesta revolució pren elnom de “La primavera dels pobles” (o de les nacions). Té com
antecedents la revolució francesa de 1789, en tant que també s'ataca l'absolutisme i els imperis. Els
protagonistes de la mateixa són els reformistes burgesos (on la Magda inclou també la classe
treballadora). Entre aquests hi conviuen liberals de dretes, socialistes i múltiples tendències
revolucionàries. Així doncs, l'assumpcióque en va fer Francesc Josep I fou en termes estratègics, ja
que no podia contenir-ne l'avenç.

El liberalisme

Ènfasi en la “liberté” (diners i lliure comerç), més que en l'”egalité” i la “fraternité”. La bugesia en
fou la principal protagonista. A efectes pràctics això es tradueix en:

1. Transformació de l'Imperi en una monarquia constitucional.
2. Establiment d'una administració centalper canalitzar el Parlament i separació de poders.
3. Substitució del catolicisme feudal pel racionalisme científic moderat.

Literatura:

Artur Schnitzler (1862 – 1929)
Promou la literatura psicològica (llenguatge dialogant amb el silenci, entre el conscient i
l'inconscient). L'escriptor per excel·lència; psicòleg i pintor de l'atmosfera vienesa de final de segle.
Per Schnitzlerl'escriptor fa aflorar l'inconscient social.

Hugo vonHofmannstahl (1874 – 1929)
Replegament en l'intimisme i creació d'escenaris fruits del somni. Manifestació de la fluidesa i
l'esllavisament. L'escriptor és patològic i immoral: absurditat del llenguatge → Silenci. Considera
que els somnis contenen un gran potencial per explicar-nos a nosaltres mateixes. Considera que la
vida és un fluir...