Història Econòmica de Catalunya

Hª Econòmica de Catalunya (2013-2014) 1

Història Econòmica de
Catalunya
1. Formació i desenvolupament del sistema feudal català
Carlemany té la intenció de restaurar l’Imperi Romà, creant comptats formats per guerrers per evitar la
tornada dels àrabs al nord de la Península Ibèrica. La Marca Hispànica la crea als pirineus. El primer comtat és
el del Rosselló (759). Girona es lliura alsfrancs l’any 785, al 801, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, conquereix
Barcelona, es conquereix Tarragona (1117) i Lleida (1149).
Els catalans estan poc arabitzats i la seva estructura es basa en l’estructura carolingi.
La Catalunya vella és la més de muntanya i la nova, més plana.
La formació de Catalunya com a poble té lloc alhora que la implantació del sistema feudal. L’articulació políticapren la forma de concessions de territoris a canvi de juraments de fidelitat.
Es donen incentius alts als pagesos per establir-se a les zones de muntanya perquè era molt perillós: si paguen
el delme, passen a ser propietaris al cap d’uns anys.
Al 988, el Comte Borrell trenca amb els francs, i quan s’hi desvinculen tots, comença la feudalització de
Catalunya, amb una pagesia avassallada: elsfuncionaris passen a ser els “senyors”, amb els que han de
compartir drets de les seves terres.

Estructura feudal catalana:

A l’any 1000, els pagesos han de pagar 3 tipus de tributs:




DRETS JUDICIALS als senyors: soldats per guerres, “paletes” per construir muralles i castells...
DELME a l’Església: la 1/10 part de la collita.
RENDA DE LA TERRA: contracte en el quals’estableixen percepcions que tindrà amb aquesta renda.
o EMFITEUSI: forma de renda de la terra, format per:
1. Domini útil: mans del pagès per conrear, usar els fruits, transmetre-la als fills, vendre-la.
Però a canvi, ha de reconèixer els drets del senyor sobre aquesta terra.
 Dret de Fadiga: si es vol vendre la terra i el senyor iguala l’oferta, la pot
comprar. Si no la compra, rep una part d’aquestpreu de compra.
2. Domini directe: mans del senyor, amb el qual rep un cens (diners) o una tasca (1/11 de
la collita) a canvi de protecció.
3. Mals usos: drets sobre les pnes físiques. Els més freqüents són:
 La Remença: “comprar la llibertat” via compensació per deixar la terra.
 Inestia: si un pagès mor sense testament, el senyor té tot el dret sobre les terres.
 Arcina: si es crema elMas, ha d’indemnitzar al senyor

Hª Econòmica de Catalunya (2013-2014) 2


Cogúrcia: “Banyut i pagar el beure”. Adulteri descobert, s’ha de pagar al senyor.

La conquesta de la Catalunya nova empitjora les condicions de vida de la vella: els que se’n van tenen una
compensació però els senyors augmenten la Remença per a que no se’n vagin tants.
Aquesta “protecció” és perquè s’hiprodueixen moltes guerres entre els senyors. Es creen les Sagreres; llocs on
els pagesos es podien resguardar per no acabar ferits. L’Església i la noblesa formen assemblees en les que es
parla sobre com acabar amb les guerres feudals, creant les Corts catalanes.
A partir de 1149 comencen les aliances matrimonials amb la Corona d’Aragó i amb el sud de França. També es
comença a desenvolupar el catalàcom llengua escrita.
Amb la mort de Pere I a la batalla de Moret comença el projecte de les expedicions comercials pel Mediterrani:
es busquen espècies per conservar aliments i s’exporten “teles” de llana. També comença el comerç d’esclaus. El
seu fill, Jaume I el conqueridor augmenta la Catalunya nova amb la conquesta de Mallorca i València.
El sistema monetari es basa en els ppis carolingis:1 lliura  20 sons; 1 son  12 diners. Aquestes monedes són
de plata amb valor fiduciari + intrínsec. Al 1222 devalua el diner perquè té poc metall i necessita diner.


Diner QUATRÉ: 4 parts de plata sobre 12 d’aliatge  Diner DOBLENC: 2 parts de plata sobre 12
d’aliatge

La revolució institucional comença amb la formació del Consell de Cent, que era el representant de les 3 mans
de...