història d'Espanya, esquema

ESPANYA AL SEGLE XIX
La crisi de l’Antic Règim (1808-1814)
La crisi de la monarquia borbònica
Al començament del segle XIX, a Espanya es mantenia l’Antic Règim. Hi regnava Carles IV. Manuel Godoy, un dels seus ministres, es va aliar amb Napoleó i va permetre que l’exèrcit francès travessés Espanya per atacar Portugal, aliat de la Gran Bretanya, enemiga de Franca.
La població espanyola estavadescontenta amb Carles IV i amb el govern de Godoy, i això va fer esclatar un aixecament, el motí d’Aranjuez. Godoy va haver de dimitir i Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII.
Napoleó va reunir Carles IV i Ferran VII a Baiona, al sud de França i els va fer abdicar i acceptar el nomenament del seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya.
La Guerra del Francès (1808-1814)
A causa delnomenament d’un rei estranger, Josep Bonaparte, i de la presència de les tropes de Napoleó, el 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. Fou l’inici del Guerra del Francès
Per resistir-se a Napoleó, es van crear organismes (juntes), sota la coordinació d’una Junta Suprema Central. També es van formar grups de patriotes que atacaven els francesos (guerrilles).
Laguerra va començar a ser favorable als espanyols el 1812, perquè Napoleó va haver de retirar part de l’exèrcit per enviar-lo a Rússia.
Gràcies a l’ajuda de la Gran Bretanya, les tropes napoleòniques van ser derrotades l’any b1813 i Ferran VII va recuperar la corona d’Espanya.
Les Corts de Cadis
El 1810, en plena guerra, la Junta Suprema Central va convocar les Corts a Cadis per elaborar unaConstitució, que es va signar el 1812.
La Constitució recollia els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, drets individuals i igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos. La guerra va impedir que arribés a aplicar-se.
Absolutisme enfront de liberalisme
La restauració de l’absolutisme
Quan va tornar a Espanya,l’any 1814, el rei Ferran VII va clausurar les Corts de Cadis, va anul·lar la Constitució i va restaurar l’absolutisme.
El liberals van organitzar diferents sublevacions militars, anomenades pronunciamientos. Però van fracassar, i els militars van ser executats.
El Trienni Liberal
L’any 1820, el pronunciament del coronel Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va aconseguir triomfar i es va iniciarl’etapa del Trienni Liberal (1820-1823). El rei es va veure obligat a jurar la Constitució del 1812, decretar una amnistia i convocar eleccions.
Però, més tard, el rei va demanar ajuda a la Santa Aliança europea, que va enviar a Espanya l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, comandat pel duc d’Angulema. Aquest exèrcit va derrotar els liberals i va restablir la monarquia absoluta de Ferran VII.La fallida de l’absolutisme
A partir del 1823, la representació contra els liberals va ser brutal. Però es va fer evident la crisi de l’absolutisme i la necessitat de reformes, perquè els absolutistes van ser incapaços de resoldre els problemes del país:
La crisi econòmica: l’Estat estava arruïnat d’ençà de la Guerra.
El conflicte dinàstic: a Espanya existia la llei sàlica, que impedia regnara les dones. Com que Ferran VII havia tingut només filles, va abolir aquesta llei perquè la seva filla Isabel pogués regnar. Molts absolutistes (carlins) no van acceptar el canvi i van defensar el dret a regnar del príncep Carles Maria Isidre, germà del rei.
La revolució liberal (1833-1843)
A la mort de Ferran VII el va succeir la seva filla Isabel, que tenia tres anys d’edat. La reina MariaCristina, mare d’Isabel, va ser nomenada regent, és a dir, va exercir el poder en nom de la seva filla. La regent va cercar el suport dels grups liberals.
Entre els liberals, anomenats isabelins, hi havia burgesos, classes populars urbanes i pagesos del centre i del sud d’Espanya.
La guerra carlina
Però els sectors absolutistes no van acceptar com a reina Isabel II i van fer costat al...