història d'Espanya

Crisi final del franquisme (1973-1975)
1. L’estiu de 1973 es produí la crisi del petroli de 1973 i els principals productors de petroli
-àrabs- decidiren restringir-ne l'oferta internacional. L'efecte sobre l'economia espanyola
fou immediat, provocant una important inflació i una crisi econòmica.
2. En desembre de 1973 ETA assassinà a Carrero Blanco, que havia estat designat per
Franco mesosabans president del govern. Carlos Arias Navarro ocupa la presidència
presentant l’Esperit 12 de febrer, un programa moderadament reformista, en el qual es
permetia l’associacionisme polític. Però la caiguda de la dictadura a Portugal provocà que
endurís les seves polítiques i deixés enrere aquest esperit.
3. En abril de 1974, es produí la Revolució dels Clavells a Portugal, amb la que esderrocava la penúltima dictadura d'Europa occidental. Tres mesos després, caigué la
dictadura dels coronels a Grècia.
4. PROTESTA SOCIAL
 Es forma una xarxa contra la dictadura, formada per col·legis professionals
(arquitectes que denunciaven l’especulació urbanística, advocats que utilitzaven
els pocs drets que les lleis reconeixen per defensar els acusats pel règim). També
associacions deveïns per lluitar contra les condicions de vida precàries que es
donaven. Arran del procés de Burgos (1970), 300 intel·lectuals es tancaren al
monestir de Montserrat per protestar sobre els fets. El règim va dotar més
efectius per a la repressió i creà un segon Tribunal d’Ordre Públic.
 Tots aquells diaris que manifestaven desitjos democràtics i crítiques al règim, eren
multats, censurats ifins i tot destruïts incloent l’edifici on treballava aquest. Els
periodistes implicats eren perseguits, jutjats i empresonats.
 Degut a les detencions produïdes pels actes reivindicatius, concretament per les
demandes laborals no ateses, del sindicat il·legal CCOO, es celebrà el procés
1001, que s’ajornà a causa de l’atemptat contra Carrero d’ETA el mateix dia.
Tot i així l’activisme laboralaconseguí mantenir-se gràcies al suport d’advocats i
capellans que cedien espais parroquials per celebrar-hi reunions i assemblees. A
les protestes s’hi afegiren, ensenyants, els MIR i el moviment estudiantil
s’expandí fins als instituts d’ensenyament secundari.
5. A partir de l'estiu de 1974, a mesura que la salut de Franco es deteriorava, l'oposició
s’organitzà formant una gran JuntaDemocràtica (PCE) i una Plataforma de
Convergència Democràtica (PSOE). S’uniren en la Platajunta el 4 d’abril de 1976
reclamant: amnistia, legalització de partits polítics i sindicats, llibertats polítiques i el
reconeixement de les autonomies regionals.
6. La reacció del Regim va ser un enduriment de la política de repressió, concretament
s'aprovà una Llei antiterrorista que implicava la pena demort per als terroristes.Al
setembre de 1975 cinc membres d'ETA i FRAP foren executats, provocant una onada de
protestes a tota Europa. Sota la protecció del Règim es consolidaren grups d'extrema dreta
(búnker) encarregats d'atemorir a l'oposició.

7. L’octubre de 1975 es produí al Sàhara - la última colònia Espanyola - la Marxa Verda.
Hassan II, rei de Marroc, la organitzà com una invasiópacífica del Sàhara per milers de
civils desarmats. Les autoritats espanyoles desbordades, permeteren l'ocupació marroquí
abandonant així la colònia.
Finalment el 20 de novembre de 1975 Franco morí després d'una llarga agonia. El 22 de
novembre Joan Carles I va ser nomenat Cap de l'Estat, al temps que es mantenia al
franquista Arias Navarro com a Cap del Govern.

La transició política(1975-1982)
Transició: procés de desmantellament de les estructures del Règim franquista i la consolidació
del nou règim democràtic a Espanya.


Es confrontaven les postures rupturistes (partidàries d'instaurar una República o un
govern democràtic sense rastres del Règim, predominants a l'oposició) i les
continuistes (que apostaven per canvis més bé formals, predominants entre els antics...