HISTÒRIA

6/
Renaixença literària: Moviment cultural que va sorgir de la década del 1830 per reinvindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. Tradicionalment, s’ha convingut que la publicació encatalà de l’oda La pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau i, sobretot, les propostes de Joaquim Rubió i Ors de recuperar el català com a llengua literària marquen l’inici de la Renaixença. Elredescobriment de la idea de pàtria i l’assimilació d’aquesta amb la llengua materna van ser l’impuls que donà origen a la Renaixença.
/ Autors crítics amb el moviment:
Federalisme: Es va iniciar de lamà dels republicans, amb Abdó Terradas com a primer referent. Al 1868, amb l’aparició dels Partit Repubñicà Democràtic Federal, les idees federals van experimentar una expansió política important. Laimplantació d’aquest partit va ser especialmente significativa a Catalunya, sobretot en els medis urbans, va rebre suport de la petita burgesia i va tenir una difusió important entre el proletariatindustrial.
/ autonomisme: moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia que en cas concret de Catalunya, València i en altres zones de l'Estat espanyol va sorgir durant els primersanys de la Restauració borbónica. Políticament, els regionalistes eren partidaris de la descentralització administrativa i, en algun casos, de l'autonomia
Catalanisme progresista: Liderat per ValentíAlmirall, es decidí a impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal.
/ catalanisme conservador: Va estar liderat per clergues com Jaume Collell i el bisbeJosep Morgades, en un intent de cristianizar un moviment que havia començat des de posicions laiques. Aquest grup va dotar-se d’un òrgan de prensa, el setmanari La veu del Montserrat, i entre lesseves iniciatives cal destacar les campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) i la restauració del monestir de Ripoll (1893), com també l’exigéncia que els bisbes fossin...