Història

1. El sistema poltic de la Restauraci. 1.1. Un nou sistema poltic. Els grups conservadors esperaven que amb la Restauraci tornaria lestabilitat i simpediria qualsevol intent de revoluci democrtica. Antonio Cnovas del Castillo volia un nou model poltic, diferent a lpoca dIsabel II, que permets lalternana pacfica en el poder, retirs els militars de la vida poltica i acabs amb els enfrontamentscivils. Per aconseguir aquests objectius necessitava una constituci que vertebrs un model poltic basat en el bipartidisme. Tamb calia acabar amb la sublevaci de Cuba i amb la Tercera Guerra Carlina. 1.2. La Constituci del 1876. Com la Constituci del 1869 era massa democrtica van ser convocades Corts Constituents per sufragi universal, car encara estava vigent la del 1869. La Constituci del 1876representava el liberalisme doctrinari sufragi censatari, sobirania compartida entre el rei i les Corts i defensa dels valors tradicionals (monarquia, catolicisme, propietat). El rei tenia amplis poders per nomenar el govern i alts crrecs, dissoldre les Corts i vetar les lleis. Les Corts eren bicamerals. El Congrs dels Diputats era elegit per sufragi censatari segons una llei del 1878, fins la reformadels liberals de 1890 que va restablir el sufragi universal mascul. La meitat dels membres del Senat eren vitalicis i nomenats pel rei. Sestablia la confessionalitat catlica de lEstat i es restablia el pressupost de culte i clergat. Sestablien les llibertats bsiques per es deixava els seu desenvolupament en lleis posteriors. 1.3. Bipartidisme i torn pacfic. Cnovas va introduir lalternana en elpoder de dos grans partits que assumien la Restauraci, el conservador i el liberal. Sacceptava que hi hauria un torn pacfic que garantiria lestabilitat institucional per mitj de la participaci en el poder de les dues famlies del liberalisme i que posaria fi a la intervenci dels militars en la vida poltica. Lexrcit, que constitua un dels grans pilars del rgim, va quedar subordinat al poder civil. Coma contrapartida, satorgava als militars una certa autonomia per als seus afers interns i es provea lexrcit dun pressupost elevat. 1.4. La fi dels conflictes bllics. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) els partidaris de Carles VII van obtenir alguns xits militars al llarg de la Primera Repblica (1873-1874), per amb la Restauraci es van desenvolupar intenses campanyes que van permetre el1875 la pacificaci de linterior de Catalunya, Baix Arag i el Maestrat. Al 1876 van ser derrotats els carlins del Pas Basc i de Navarra. La conseqncia immediata de la derrota carlina va ser labolici definitiva del rgim foral. Ara b, lany 1878 es va estipular un sistema de concerts econmics que atorgava una certa autonomia fiscal a les provncies basques i Navarra, en virtut de la qual pagarienanualment a lEstat una quantitat determinada, que seria recaptada per les diputacions provincials. El general Martnez Campos va acabar amb la Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878) i va signar amb els insurrectes la Pau de Zanjn que prometia una mplia amnistia, labolici de lesclavitud (aprovada el 1888) i reformes poltiques i administratives. Com aquestes darreres no es van donar, la conseqncia va serla definitiva insurrecci de 1895-1898. 2. La vida poltica i lalternana en el poder. 2.1. Els partits dinstics. Cnovas va transformar el Partido Alfonsino del Sexenni en el Partido Liberal-Conservador o Partido Conservador. El seu projecte bipartidista necessitava un altre partit ms desquerres i ell mateix va proposar la formaci a Prxedes Mateo Sagasta, que va aglutinar progressistes, unionistes ialguns republicans moderats en el Partido Liberal Fusionista o Partido Liberal. Conservadors i liberals coincidien en les qestions fonamentals. Eren partits de minories, sense unes bases mplies. Defensaven la monarquia, la Constituci, la propietat privada i lEstat centralista. Els conservadors representaven els interessos de les classes altes i defensaven el sufragi censatari, lEsglsia i...