Història

L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
El creixement de l’economia espanyola durant el primer terç del segle XX va comportar un augment de les relacions amb l’exterior i una major vinculació amb els circuits del comerç internacional. D’aquesta manera Espanya es va fer més permeable a les diferents conjuntures de l’economia internacional.
La recuperació econòmica després del 98
El segle XX inicia amb lesconseqüències del desastre del 1898, que posa fi a l’imperi espanyol. L’independència de les colònies presagiava un desastre econòmic, però els efectes van ser menors dels esperats, malgrat la pèrdua dels mercats colonials, que va perjudicar l’exportació del tèxtil català, les farines castellanes..., va fer que s’encarissin els béns importats de les antigues colònies i la devaluació de la pessetadegut a l’endeutament de la guerra.
La crisi es va superar ràpidament i les estadístiques mostren una inflació baixa, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals, que van estimular la creació de bancs i empreses. La crisi va ser favorable en l’economia, va renovar l’estructura productiva, va estimular el creixement de la producció industrial i va accelerar el canvienergètic (electricitat).
La conjuntura de la PGM (1914-1918)
La neutralitat espanyola permet una expansió econòmica, ja que el conflicte va reduir la capacitat productiva dels països bel·ligerants i Espanya va subministrar productes industrials i agraris. L’increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció, que beneficia la siderúrgia basca, l’industria tèxtil i metal·lúrgicacatalana, que va aconseguir grans beneficis. En molt temps la balança de pagaments espanyola va donar saldo positiu. El creixement de la demanda comporta un increment dels preus, que va desfermar un procés inflacionista (el preu del blat puja un 72%).
El creixement de l’enriquiment va fer que l’augment dels beneficis es malbaratés en l’importació de productes de luxe superflus, i no en elmillorament dels sistemes productius. Les classes populars són conseqüents del nivell de vida ja que no hi ha un augment equivalent dels salaris (el cost de vida puja 15% ~ 20%) fet que provoca vagues i reivindicacions obreres.
L a fi de la guerra (caiguda de demanda) posa fia l’eufòria econòmica i desencadenà una forta crisi (1920-1923). El mercat intern no es capaç de subsistir les exportacions imoltes empreses van tancar. Les classes obreres que ja sofrien les conseqüències van fer cara a la desocupació.
Els sectors més modernitzats, com el siderúrgic i el químic, van suportar bé la crisi més bé que no pas el tèxtil i l’agrícola.
Els efectes de la crisi del 1929
L’any 1929 inicia una depressió econòmica d’abast mundial conseqüents del crac de la borsa de Nova York causada perl’enfonsament del valor de les accions. Va tenir repercussions a Espanya, però va ser menor que a d’altres països occidentals industrialitzats, fonamentalment pel poc pes que el comerç exterior tenia en l’economia espanyola com a conseqüència del proteccionisme aranzelari de l’etapa anterior.
La influència de la Gran Depressió es va notar sobretot en els sector econòmics més dinàmics, que orientaven unabona part de la producció al comerç exterior (destaquen: productes agrícoles d’exportació (vi, cítrics, oli d’oliva) i els minerals. La caiguda de la demanda va provocar el retrocés de les exportacions espanyoles a partir de l’any 1931 (va ser menor que el d’altres països).
La crisi internacional també va repercutir relativament per la depreciació de la pesseta, que va significar una reducciódels preus de productes espanyols en moneda estrangera i va millorar la competitivitat de les exportacions.

EL REFORMISME DINÀSTIC
El desastre del 1898 va mostrar les deficiències del règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en idees regeneracionistes. Alfons XIII (1902) marca el començament de la segona etapa de la Restauració.
El fracàs del primer govern...