Hist Ria De La Psicologia Part 1

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA
Mòdul 4: Desenvolupament de la historia de la psicologia

Raquel Morales
T 1. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA
1. Els orígens de la psicologia
Tota ciència es caracteritza per les preguntes que fa, la ciència pretén adquirir coneixement
sobre un àmbit de la realitat. La psicologia es caracteritza per les preguntes que es fa (perquè
ens comportem com ens comportem els éssershumans?, què influeix en el nostre
comportament?, com som els humans?, quines diferències hi ha entre nosaltres?, com es pot
modificar l’entorn perquè afavoreixin determinats comportaments dels individus?, quines són
les diferències i similituds entre el comportament dels humans i dels animals?).
L’objectiu de la psicologia és predir i anticipar quin serà el comportament dels humans per
podercorregir-lo i afavorir l’adaptació de l’individu en el seu entorn. La psicologia pot portarnos a l’auto-coneixement i a canviar les nostres vides.
LA HISTÒRIA
La vida és canvi, les coses no han estat sempre com són ara.
Reconstrucció intel·lectual del passat per tal de comprendre el present. Fem aquesta
reconstrucció a base de dades, textos, esdeveniments; a partir d’aquests fem una
interpretació d’allòque ha passat en un passat amb la finalitat de corregir errors ja
comesos en un passat.
Característica principal: perspectiva evolutiva i visió de conjunt.
El seu contingut és el moviment dinàmic d’interacció entre persones i forces externes
que condicionen l’activitat dels científics.
La història no és neutra, no és objectiva: hi ha selecció, anàlisi, interpretació dels fets...
LA PSICOLOGIA
Lapsicologia té com a objecte d’estudi l’ésser humà, i l’entorn on aquest es desenvolupa.
L’ésser humà és molt complex ja que té diferents aspectes o dimensions que estan
relacionades entre sí, aquestes són la emocional, el pensament, les conductes i la biologia. La
psicologia és una ciència molt complexa. La psicologia com a ciència multiparadigmàtica.
Paradigma: enfoc sobre diferents aspectes de larealitat, àmpliament acceptat per la
comunitat científica i defineix quins son els problemes que ens hem de preguntar i quin és el
mètode que cal utilitzar per solucionar-nos.
Formada per diferents paradigmes, models, escoles o orientacions teòrico – pràctiques. Cada
una d’elles comparteix:
Metateories
Teories clíniques
Mètodes, tècniques, habilitats terapèutiques...
‘’No hi ha res més gràfic queuna bona teoria’’ (Wertheimer).
Paradigma biològic: biològic fa referència al cos, però no només cal fixar-se en el cos, sinó en
tots els altres aspectes, com els psíquics, els socials.

1

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA
Mòdul 4: Desenvolupament de la historia de la psicologia

Raquel Morales
Dins de la psicologia cada escola són com petits paradigmes amb diferents visions de les coses.
Metateoria:teories bàsiques (amb base biològiques) no demostrables, qüestions tan àmplies
que no tenen una demostració (ex: com cada escola entén la naturalesa humana). La
psicologia ha d’intervenir en allò que observa, promoure canvis, cal fer canviar a la persona per
ajudar-la . El canvi es promou de manera diferent segons les diverses escoles.
‘’La psicologia te un llarg passat, però només una breuhistòria’’ (Herman Ebbinghaus (1850 –
1909)
Arrels...
La psicologia moderna te les seves arrels en la filosofia i en la fisiologia. És per això que
tots o la majoria dels problemes sobre els que es pregunta la psicologia són filosòfics.
Tot hi així, els intentarà respondre’ls científicament.
En els inicis del pensament hel·lènic, el gran tema sobre el que es parlava era la
naturalesa, i la filosofia és,per tant, física (Tales, Anaxímenes, Anaximandre).
L’ésser humà no es converteix en un tema/problema per a Grècia fins al s.V a.C
(Sofistes, escoles de medicina: Hipòcrates).
Els primers textos integradors dels diversos aspectes d’allò humà i preocupats per la
veritat són els platònics.
Dues formes d’entendre la ment i el coneixement:
Plató:Sant Agustí – Racionalisme (Ex: corrent cognitiu)...