histora 2n btch

TEMA 8 -ELS ORIGENS I LA CONSOLIDACIÓ
DEL CATALANISME (1833-1901)

1- Una nova cultura catalanista
Al començament del s XIX es va palesar una disminució de l’ús del català com a llengua de cultura, com a conseqüència del Decret de Nova Planta, que havia derogat tota l’estructura político-administrativa de Catalunya. Malgrat el retrocés, el català continuava viu com a llengua en la parlaquotidiana.
El catalanisme com a moviment cultural:
La Renaixença fou un moviment cultural caracteritzat per la voluntat de recuperació literària de la llengua catalana, iniciat a Catalunya a la dècada de 1830, va suposar una recuperació de l'ús literari de la llengua i va desembocar en el catalanisme polític. S’ha convingut que l’oda a la pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i dels escrits deJoaquim Rubió i Ors marquen l’inici d’aquesta. El pròleg del recull dels poemes de Rubió i Ors va constituir un autèntic manifest de la Renaixença.
Aquest moviment va ser impulsat per la burgesia, amb autors de prestigi com Bonaventura Carles Aribau que amb l’ oda "La Pàtria" datà l'inici d'aquest moviment. "Gramàtica i apologia de la llengua catalana", publicat per Josep Pau Ballot, jaevidenciava l'interès per la recuperació lingüística uns anys enrere.
L'any 1859 data la restauració dels Jocs Florals (Jocs Florals: concurs poètic anual instituït a Tolosa de Llenguadoc el 1323). Aquest concurs de poesia va dinamitzar i prestigiar l'ús del català com a llengua pròpia i símbol d'identitat del país i de la seva història.
Les institucions que van acollir el moviment i el van impulsar:
-Acadèmia de Bones Lletres
- Ateneu Barcelonès i altres entitats d'arreu de Catalunya. A destacar, la Universitat de Barcelona que va contribuir a l'expansió de la Renaixença amb l'estudi i la divulgació de la història i la literatura medieval sota l'impuls de personalitats com ara Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà.
Hi havia dos grups d'intel•lectuals:
- Els que s'oposaven als literats de laRenaixença i que reivindicaven l'ús "del català que es parla".
- Els literats de la Renaixença que deien que el "català que es parlava" era ple de castellanismes i de corrupcions. Factors perquè triomfà la Renaixença:
a) L'expressió cultural d'una evolució social catalana diferenciada de la de la resta d'Espanya.
b) Una reacció contra el fort centralisme cultural i polític amb què es construïa elnou Estat liberal.
b) La influència del romanticisme europeu, que valora va exageradament el passat medieval dels pobles. L'Edat Mitjana a Catalunya havia estat un període diferent que a la resta de la Península, ja que durant aquella època Catalunya havia tingut un Estat propi.
Aquesta renaixença va ser només per unes capes elitistes. Les classes populars sempre havien utilitzat el català decomunicació oral i hi havia una literatura i teatre populars escrits en un català molt proper a la llengua parlada. Criticaven els Jocs Florals per utilitzar un llenguatge arcaïtzant, Aquesta renaixença popular va involucrar capes molt més àmplies de la societat. Cal destacar, Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler (Serafí Pitarra)
Van aparèixer nombroses publicacions que van ajudar adifondre la lectura, com La Renaixença, diaris com el Diari Català, revistes com la Tramuntana (anarquista) i periòdics republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.
Cap a la segona meitat de segle ja es podia apreciar una voluntat conjunta de recuperar la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits, el literari i el popular.
2- Els inicis del catalanisme polític
A) Elcatalanisme laic i progressista. Valentí Almirall.
Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 sorgiran en contra de la centralització política, econòmica i administrativa. Les revoltes més conegudes seran les bullangues (Tumult, avalot) que eren protestes pel malestar social i polític dirigits contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple...