Historia Art Barroc I Renaixement

SAN LORENZO, Brunelleschi


Arquitecte: Brunelleschi
Localització: Florència

a)Cronologia: Consagrada el 393 Context històric:
b)Estil: Renaixentista Anàlisi formal: La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals són voltades. A ambdues bandes de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originalsfragments d'entaulaments (compostos d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central. Les naus laterals estan cobertes per voltes de quatre punts (o bufades) suportades, d'una banda, en les corresponents arcades de la nau central i, de l'altra, en els murs laterals. Els murslaterals estan pfapelles adossades. Aquestes pilastres corínties culminen en un entaulament que es correspon en alçada i forma amb la graciosa imitació que fan els capitells de les columnes de la nau central. Al creuer hi ha una cúpula semiesfèrica sobre petxines. Brunelleschi, amb gran encert, va recuperar aquest sistema que permet de fer la transició d'una construcció de planta quadrada a unacoberta semiesfèrica.
Brunelleschi s'inspirà en la basílica romana a l'hora d'edificar San Lorenzo, però en va allargar la planta i la va configurar de tal manera que totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l'altar. Els braços del transsepte són quadrats i de la mateixa mida que el creuer. Brunelleschi va concebre l'espai interior com un espai summament harmoniós, basat enproporcions matemàtiques la mida del cos humà. L'interior de l'església consta de tres naus: una de central i dues de laterals. La nau central és el doble que les laterals, les quals tenen un seguit de capelles als costats, que es perllonguen per tot el perímetre de la planta. Columnes corínties amb el fust sense estries suporten els arcs de mig punt de la nau central; tant les columnes com els arcsestan fets amb una pedra de color gris fosc típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l'església. La coberta de la nau central és plana i està decorada amb cassetons. Al pis superior, s'obren grans finestrals que són la principal font de llum de l'edifici. Les naus laterals s'il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles. San Lorenzo destaca perl'atractiva i ordenada distribució d'espais que fa que, quan l'espectador s'hi troba al bell mig, tots dos costats s'emmirallin en una perfecta simetría. La planta de creu llatina s'inspira en les basíliques romanes i paleocristianes, mentre que la forma cúbica dels entaulaments damunt dels capitells recorda els àbacs romànics i bizantins.
Les esglésies renaixentistes recuperaven la mida humana isubratllaven l'horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i a una acurada perspectiva que dirigia convenientment la vista cap a un horitzó abastable per l'home. En el cas de San Lorenzo, les línies conflueixen subtilment en l'altar central. La pobresa ornamental i l'ús de la pedra grisa típica de Florència en els elements constructius
c)Funció i significat: L'església era destinada alsusos religiosos, però també cercava provocar en els visitants la sensació d'equilibri i de pau. Al mateix temps fou un exercici d'estil per part del seu autor.

SANT PIETRO IN MONTORIO, Bramante

Arquitecte: Bramante
Localització: Roma
a)Cronologia: 1502 Context històric:
b)Estil: Renaixentista Anàlisi formal: El templet, que s'alça, és fet de granit i té planta circular, amb una columnata queenvolta la cel·la, coberta per una cúpula semicircular. A la planta hi ha un crepidoma, que són tres escales cadascuna de les quals representa les tres virtuts teologals: la fe, l'esperança i la caritat. S'aixeca damunt una escalinata seguida d'un curt podi on s'eleva una columnata d'ordre toscà o dòric romà. Té en total 48 mètopes on hi havia representada una figura d'un bust repetida quatre...