Historia art

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

LA MÚSICA I ELS SEUS COMPONENTS
1. Textura musical. Una combinació d’elements: melodia, contrapunt i harmonia
Dos elements basics de la música occidental:
Harmonia: disciplina que ensenya a combinar diversos sons de manera
simultània. Ordenació de les notes en forma vertical.
Sempre hi ha hagut diferents maneres de combinar les notes, però el que ha
tingut mésinfluencia es l'harmonia tonal, que es basa en acords i s'estableix que
els acords estan col·locats en terceres (fa/ la/ do per exemple). Un acord és Major
quan entre les notes inferiors tenen dos tons de separació i les superiors són de
un to i mig, per tant fa/ la/ do és un acord de Fa Major. Un acord és menor quan hi
ha un to i mig entre les inferiors i dos entre les superiors, per tant fa/ lab/ do és un
acord de Fa menor. Els majors semblen més alegres i els menors més tristos o
apagats. El fet que es digui la nota per exemple una peça en Do Major vol dir que
en la peça domina aquesta nota, és la tònica. El 5e és la dominant de l'escala, i la
4a és la subdominant, per exemple en una escala de Do, Do és la tònica, Sol la
dominant, i Fa la subdominant.
Simfonia no. 41, Mozart, k551. Do M.
Primers compassos.
Però aquesta harmonia tonal només ha funcionat des del segle XVIII fins al segle
XIX principis del XX. El segle XX és un segle de trencament per trobar nous
llenguatges, com per exemple Arnorld Schönberg (nascut cap als anys 70 del
segle XIX, amb una formació de l’època i cap a inicis del segle XX va intentar
trencar amb tot) va escriure la teoria d'un noullenguatge musical, crea el
atonalisme o harmonia atonal on no hi ha tonalitat per part de cap nota, no hi ha
una nota més important que les altres, i crea el llenguatge dodecafònic, perquè es
basa en els 12 tons de l'escala cromàtica (Do/ Do#/ Re/ Re#/ Mi/ Fa/ Fa#/ Sol/
Sol#/ La/ La#/ Si), no hi ha cap més important que les altres. Va haver altres
autors que crearen altres llenguatges.
A.Schönberg, Peces per a piano Op. 33, i Op. 33b.
Sembla que no sigui escrit, no hi ha ordre, ordenació.
-

Contrapunt: disciplina que ensenya a combinar melodies simultànies, escriure
polifonia, música a diferents veus simultànies. Es basa en la horitzontalitat,
melodies diferents que sonen simultàniament. Tot i que si per exemple hi ha tres
veus cantant en algun punt coincidiran, això no éssignificatiu. Combinació
simultània de melodies però que l'oient ha de poder entendre les melodies. El
compositor ha de buscar que les melodies emprades tinguin interès i una
independència de les veus, això ho aconsegueix escrivint melodies fàcilment
reconeixible, amb una exagerada personalitat pròpia, també podria ser recorrent
al recurs de la imitació. El compositor ha de buscar també un interèsrítmic el qual
dona un caràcter molt evident, el qual ha de ser present en les diferents melodies
de la polifonia. En el Barroc (època important pel contrapunt), els compositors es
-1-

HISTÒRIA DE LA MÚSICA
basaven en una línia del baix.
Handel, "Messiah".
2 fragments, un cor, 4 veus "Let us break their bounds" - melodies diferents;
duo (contralt i tenor) "Oh death, where is thysting/victory" - melodies iguals.
La polifonia s'escriu amb el contrapunt, les diferents veus han de tenir un interès
melòdic però alhora han de tenir independència entre elles. Dos tipus de
composicions contrapuntístiques:
El cànon: composició en que el compositor, mitjançant una regla, ens diu com
s'ha de tocar una peça. Cap a començaments del segle XVI, Tinctoris, el defineix
"cànon est regulavoluntateus compositaris subobscuritate qualam ostendens" (el
cànon és una regla que mostra la intenció del compositor d'una manera obscura,
amagada), o alfa est omega (el principi és el fi).
Actualment per cànon s’entén com una mateixa melodia cantada a diferents veus
(la veu primera o Dux i la segona que obeeix, Comes) i desplaçada en les seves
entrades, de manera esglaonada, per lo que com...