Historia Catal

Eren les 6:30 del matí, el detectiu James Lake, director de la CIA (Agencia Central d’Intel·ligència),codirector de l’FBI (Oficina Federal de Investigació) i criminòleg i investigador forense, molt reconegut en el mon de els crim. Va rebre una trucada inesperada que, el va despertar d’un salt, no va arribar a agafar-lo a la primera trucada, però a la segona el va agafar casi immediatament. Unaveu d’una dona estava a l’altra banda del telèfon, aquesta veu li va dir:
-Recepció de l’Hotel Royal Washington, senyor James teniu una visita d’un tal Peter Ronald.
-Sí, digui-li que pot pujar.
Peter Ronald era el director de l’FBI, el cap de James. James va començar a ordenar com un boig la seva habitació, ja que no volia, que el seu cap mirés la habitació tan desordenada, ja que podriaemportar-se una mala impressió d’ell.
Peter va arribar a l’habitació i va trucar a la porta, James va obrir en un instant i Peter va entrar en un segon, va veure tota la habitació ordenada, amb el sòl de fusta fosca, les parets de fustes més clares, fent una combinació molt elegant, la habitació no tenia molt més que un llit de làtex, damunt d’una estructura de fusta, polida i brillant, també hi haviauna televisió d’unes 50 polzades, i una gran finestra amb vistes a tota la ciutat de Nova York.
Peter Ronald era un home d’uns 49 anys, era baixet, d’un metre setanta-set, era calb, millor dit, no tenia molt de cabell, només una mica per el costat, d’un color marró clar, tenia els ulls blaus, una gran berruga a la part dreta de la cara i una gran barba blanca. Sempre bestia de la mateixa manera, unspantalons de color marró clar, un cinturó negre i una camisa a quadres sempre per dins dels pantalons.
-James, tenim un gran problema i necessitem la teva ajuda, ens hem d’anar ara mateix a l’aeroport.
-No, puc anar, demà tinc una conferència a la universitat!
-No ho entens, han raptat al president dels Estats Units, i necessitem la teva ajuda.
-Que dius!! Clar, ho entenc, però.... d’acord hofaré, aniré.
-Perfecte, doncs vesteix-te, que anem a Washington.
James és va posar una corbata que conjuntava amb el seu cabell i barba de pocs dies marró. James portava unes ulleres de pasta negres una mica més grans de les normals, que li quedaven be amb el seus ulls marrons, tenia una estatura normal, més bé una mica més alt per a tindre 29 anys, un metre noranta-nou, tenia uns músculs benmarcats. Era un home divertit, amb molts amics amb els qui li agradava anar de festa sempre que podia. Portava casat dos anys amb una actriu molt famosa i guapa, Paula Portal, tenien un fill, i un altre en camí.
De camí al aeroport, va avisar a la universitat per cancel·lar la conferència i a la seva dona per dir-li, que potser trigaria més en arribar a casa, ja que tenia un cas molt important entremans, el qual, no li podia dir res. Es van passar tot el viatge parlant sobre el cas, qui podria ser?, perquè?... però a pesar de parlar i pensar, no van arribar a cap conclusió.
Van arribar al aeroport a les 7:15, van baixar del automòbil, era un rolls royce negre, i van anar directe a l’entrada de l’aeroport, un treballador de l’aeroport ens va preguntar el nom, a l’instant el senyor Peter va dirun nom estrany seguit d’una sèrie de nombres, el treballador va donar mitja volta i nosaltres el va seguir, vam caminar quinze minuts per el aeroport, quan el treballador es va aturar davant d’una porta, la va obrir i ens va fer un gest per a que passéssim davant d’ell, vaig sentir que la porta es tancava darrere meu, però el treballador ja no estava, vam seguir al senyor Peter fins sortir a lapista d’aterratge.
Vam seguir a Peter fins a un avió, el avió era enorme, blanc amb unes lletres negres escrites en les dos cares del avió, les lletres li posaven nom a l’avió, Spirit of live, vam pujar a l’avió. L’interior era increïble, Tots els seients estaven recoberts per cuir, hi havia 2 sofàs de 4 persones a cada costat, dos televisions de plasma davant de cada sofà i una barra de bar.
Em...