Historia contemporanea

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜENCIES

A Europa, entre el 1871 (guerra francoprussiana) fins 1914 (primera Guerra Mundial), la idea de la democràcia havia avançat molt.
• A Anglaterra i França estava totalment implantada.
• A Espanya, Alemanya i Itàlia s’havia implantat el parlamentarisme, però encara hi havia trets d’autoritarisme.
• A l’imperi rus i l’imperi Astrohongarésencara regia l’Antic Règim.

Hi havia moltes rivalitats econòmiques i per les colònies i tots els països volien ser protagonistes al panorama internacional. Això va generar una cursa d’armament i que és formessin blocs enfrontats o aliats entre sí.

Això va portar a la Primera Guerra Mundial (va durar 5 anys i li van dir La Primera Gran Guerra).

• Van estar implicats tots els continents.• Van fer servir un nou armament bèl·lic molt més dur i sofisticat que fins el moment.
• S’hi va haver d’implicar tota la població civil.
• L’economia mundial es va supeditar a la guerra.
• Va haver-hi una gran destrucció humana i econòmica.
• Va canviar el mapa polític europeu, és van desfer alguns imperis i és van crear alguns nous estats i moure algunes fronteres.

CONTEXTUALITZACIÓAl final del s. XIX, a Europa Occidental, s’anaven extenén els sistemes representatius. Bàsicament tots responien a dos models: la monarquia liberal o la democràcia republicana.
A la resta d’Europa encara dominaven els règims autoritaris (vells imperis), però entre la població cada cop eren més vives les idees socialistes, democràtiques o del liberalisme.

EXTENSIÓ DELS SISTEMES DEMOCRÀTICSEn aquests països d’Europa Occidental, el poder legislatiu estava en mans d’Assemblees elegides i defenien els drets dels ciutadans.
S’organitzaven en partits polítics que podien explicar les seves idees, presentar-se a eleccions i per tant constituir Governs.
Cada cop les lleis eren més socials (per influència del moviment socialista) i protegien als més desafavorits:
• Cadacop més sectors tenien dret a vot
• Ensenyament obligatori i gratuït
• Reconeixement dels sindicats
• Els parlaments agafaven força sobre el poder executiu
• Els ciutadans cada cop tenien més representativitat mitjançant les cambres (sobirania popular).
• La llei obligava als monarques a escollir els caps de govern, primers ministres.• El govern era controlat per les cambres.

Això va ser un tret molt important. Aquests països van començar a organitzar-se en partits polítics, preparar programes i preparant eleccions.

Fora de l’Europa Occidental encara persistien els sistemes polítics de l’Antic Règim (especialment Austrohongria i Rússia). Després de la Revolució de 1848 van fer un pas enrere amb poder en mansde l’autoritat monàrquica i la religió. El poder estava en mans

LES RELACIONS INTERNACIONALS (ALIANCES)

Al darrer terç del s.XIX, la política europea estava dominada pel canceller alemany Bismarck (el canceller de ferro).
Un cop assolida l’unificació d’Alemanya volia liderar Europa.
• Va fer accions diplomàtiques per aïllar Anglaterra, el líder en aquell moment. No va ser difícil per queestava molt preocupada defensant les seves colònies.
• Va fer moltes accions també per aïllar França (el seu enemic tradicional des de la guerra francoprussiana)

Al 1882 per aconseguir neutralitzar França, és va constituir la Triple Aliança (Àustria – Itàlia – Alemanya). (Al final de la guerra, Itàlia abandona la Triple Aliança i és proclama neutral).

D’altre banda, al 1907 és vaconstituir la Triple Entesa (Triple Entente) (França, Anglaterra i Rússia) per neutralitzar a la perillosa i creixent Alemanya (França va fer amb Rússia un conveni militar a canvi de préstecs financers i amb Anglaterra per enfortir-la davant el perill econòmic i industrial d’Alemanya)

Aquests van ser els dos grans blocs que és van enfrontar a la 1ª Guerra Mundial.

EL CONFLICTE DELS BALCANS...