Historia de catalunya i espanya, T1. 1r Periodisme UAB

TEMA 1: LA FORMACIÓ DE LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA

1. 1 LES TRANSFORMACIONS DEL SETCENS (S.XVII)
Fins al 1714 Catalunya havia conservat des de l’edat mitjana els atributs i característiques d’un estat sobirà:
• Corts catalanes: poder legislatiu. Es reunien cada “x” anys.
• Generalitat de Catalunya: poder executiu, s’encarregava d’organitzar i aplicar els impostos i les lleis decidits a lesCorts.  sorgeix com a necessitat d’un organisme que controlés tot allò que s’havia aprovat, abans d’anomenar-se Generalitat es deia Diputació del General.
• Sistema de lleis propi: lleis aprovades i votades per les Corts.
• Moneda pròpia: barrejada amb altres monedes de diferents llocs. El valor era metàl·lic.
• Llengua oficial única: el català. Amb aquesta es redactaven les lleis, els actesde cort, etc.

Catalunya va arribar al segle XVIII en estat de decadència. Dues grans causes van portar el país a aquest estadi d’envelliment:
En primer lloc, perquè era un estat monàrquic però el rei no era exclusiu de Catalunya, sinó que era compartit amb altres estats europeus. A més a més, segons els sistema establert, només el rei podia presidir i convocar les Corts. Per tant, com la sevapresència física era necessària però el rei no podia atendre gaire sovint el territori, el poder legislatiu català gairebé no s’havia renovat, ja que era molt difícil convocar les Corts.
La segona causa era el desconeixement del propi país de la seva millor època, una època que va quedar enrere a finals del segle XV i a principis del segle XVI. Amb el descobriment d’Amèrica, el focus mundial esva traslladar a l’Atlàntic, en detriment de la zona del Mediterrani.
= Estat sobirà en decadència, en hores baixes
Malgrat tot, els catalans de l’època es sentien prou satisfets amb el sistema, raó per la qual varen acceptar Felip V (un Borbó) com a monarca, fins que van adonar-se que la seva política centralista amenaçava de mort el sistema de funcionament estatal de Catalunya, a més de la sevasobirania. Així doncs, la immensa majoria de la societat va considerar que valia la pena arriscar-se i trencar el jurament de fidelitat a Felip V i donar suport a l’altre candidat el tro, l’Arxiduc Carles d’Àustria, tot embarcant el país en una guerra (Guerra de Successió) que duraria nou anys, amb l’esperança que el Borbó perdés i el sistema català restés intacte.
En aquesta guerra varenestar-hi implicats gairebé tots els països europeus importants, incloent-hi el Regne d’Espanya, que va quedar dividit en dos, ja que el Regne de Castella donava suport al Borbó mentre que la corona d’Aragó a l’Arxiduc Carles. De totes maneres, a cada regne hi havia minories que donaven suport a l’adversari.
En la dimensió europea, la guerra va ser una disputa per l’hegemonia, mentre que en la dimensióhispànica va ser una lluita pel funcionament de la monarquia. Per una banda, el model de l’arxiduc defensava una Espanya pluriestatal, més descentralitzada, mentre que el model borbònic era molt més unitari i centralista, és a dir, uniestatal.
La victòria va ser per a Felip V, i això va significar la dissolució de l’Estat català sobirà. El monarca va liquidar les estructures estatals i va aplicarles lleis de Castella i castellanitzar l’Estat. Aquest procés es va dur a terme mitjançant el Decret de Nova Planta.
La liquidació de l’Estat català va comportar:
1716: Real Decreto para la Nueva Planta (= nou disseny) de Gobierno del Principado de Cataluña
Supressió de la Generalitat, de les Corts i dels impostos
Abolició de les lleis catalanes. Només es va mantenir el Dret Civil, que no técap implicació política, sinó que només te a veure amb les herències.
Desmantellament cultural i lingüístic. Van suprimir-se els cinc centres d’ensenyament superior existents a Catalunya i es va crear una única universitat cal al 1720 a Cervera, ja que el territori havia estat a favor dels Borbons durant la guerra. A més a més, també es va situar allà amb l’objectiu d’allunyar el centre de...