Historia de enfermería

ETAPA DOMÈSTICA DELS CUIDADOS. | |

Les primeres civilitzacions, malgrat les diferències geogràfiques, presentaven aspectes comuns en l'àmbit de la salut, considerant la salut i la malaltia com a premi o càstig a certes conductes socials.Els mètodes que utilitzaven per a les curacions barrejaven els sabers naturals amb rituals espirituals, controlats per una figura a la qual se liatribuïen poders divins (xamans, remeiers, mags, etc.).
1-TEMPS REMOTS.
Entorn polític, social i cultural:
En les societats prehistòriques podem distingir dues etapes: L'etapa del paleolític i la del neolític. En l'etapa paleolítica, els pobles eren caçadors i recol·lectors, nòmades que viatjaven a la recerca d'aliment. En canvi, en l'etapa *neolítica, els pobles eren sedentaris, dedicats al'agricultura i la ramaderia. Els pobles, en ambdues èpoques estaven dirigits per un cap, segurament la persona més vella o la més forta, que guiava a la tribu. Creien que tots els esdeveniments tant de la vida quotidiana, com els esdeveniments naturals estaven determinats per una divinitat, a la qual adoraven i temien.
Concepte de salut-malaltia:
-La malaltia és un càstig diví causat per unadivinitat.-Aquests grups es poden dividir en: més avançats o menys avançats, segons la concepció que tinguin de la malaltia. El malalt lleu (no incapacitat), realitzava les seves activitats i no era considerat malalt, el greu, era inútil per al grup.-En els grups menys avançats, els malalts greus sofreixen un abandó comunitari, no obstant això, en els més avançats, els malalts greus no eren abandonats,se'ls considerava persones en les quals s'havia introduït alguna cosa malèfic (aquestes persones eren castigades per haver comès una ofensa).-En general, el malalt estava mal emparat, ja que en tractar-se d'una persona maleïda, sofria l'aïllament social i físic
Mètodes per tractar la malaltia:
Per tractar la malaltia, s'utilitzaven diversos mètodes de diagnòstic, pronòstic i teràpia.Eldiagnòstic es basava en la falta comesa i el pronòstic, en la gravetat de la falta que s'ha comès. Tots dos es duen a terme mitjançant la “anamnesi” (interrogació del subjecte malalt), l'observació (exploració del cos a la recerca de manifestacions de la malaltia), i l’ adivinació.La teràpia és un intent d'aplacar la ira de l'ofès (curació), utilitzant mètodes empírics com la farmacopea (infusions,orina, pell d'animal,..), la cirurgia (operacions simples) i la fisioteràpia; I la màgia, sense la qual, els mètodes empírics no tenen cap significat
Reconeixement social dels cuidadors:
Durant la Prehistòria, la cura de la salut i el manteniment de la vida recau en la dona i en el sanador.
La dona s'encarrega del manteniment de la vida a nivell familiar, utilitzant la bona higiene, el vestit,l'alimentació i tot el que afavoreixi el benestar emprant elements de la naturalesa.
El sanador, rebia un senyal diví, que ho distingia de la resta de la comunitat i ho consagrava com sanador. Es mantenia allunyat del poble pel respecte que infonien els seus poders sobrenaturals. Utilitzava ritus màgics i coneixements intuïtius per atorgar protecció, promoció i continuació de la vida.
2- SOCIETATSARCAIQUES.
Entre la Prehistòria i el Món clàssic, se succeeixen una sèrie de societats, denominades societats arcaiques, que van anar els responsables de la Revolució Neolítica. Van formar les primeres civilitzacions complexes i van seguir evolucionant en la història.
Entre ells es troben les civilitzacions de l'Antic Egipte, Pobles orientals clàssics, cultura precolombina, Babilònia iPalestina, i són els precursors de les referències escrites, ja que s'han trobat textos escrits per aquestes societats.
Els habitants dels pobles semites van emigrar cap al Golf Pèrsic buscant la riquesa dels rius d'aquesta zona, i aquí es va formar la civilització de Mesopotàmia, on es van distingir dues poblacions: Babilònia i Poble Hebreu.
Encara que també van sorgir en la Prehistòria altres...