Historia de España

Guerra del Francès
S’inicia el 1808 amb les tropes de Duhesme pels Pirineus i s’acaba al 1814 amb el Tractat de Valençay.
Antecedents: Guerra de Succeció (1700- 1714) i Guerra Gran (1793-1795).
Aquesta conflicto va enfrontar Napoleó amb la población i les tropes regulars españoles, portugueses i britàniques a la península Ibèrica. En destaquem alguns dels fets més importants en una breucronología:
1793-1795: Guerra Gran contra França. S’enfronten a les regions pirinenques els exèrcits de la monarquía española de Carles IV amb els de la Convenció Republicana de França. La guerra va tenir una especial incidencia a les terres catalanes, tant del sud com del nord. El sentiment antifrancès va arrelar força entre la població.
27 Octubre 1807: Després de 13 anys de pau amb el tractat deFontainebleau entre Espanya i França s’engendra la guerra. Gràcies a l’acord, les tropes franceses travessen els Pirineus com a aliades de la monarquía española per ocupar, en principi, Portugal, llavors de part dels anglesos, i garantir el bloqueig marítim contra Anglaterra. Les tropes franceses, però, van envair encobertament tota la Península.
30 Octubre 1807: Conspiració d'El Escorial. Intentfallit de Ferran VII, príncep hereu, d’aconseguir, a la força, la corona.
9 Febrer 1808: Les tropes del general Philippe Guillaume Duhesme creuen la frontera de la Jonquera per arribar a Portugal, aleshores aliada d’Anglaterra, potencia contra la qual lluita França en aliança amb Espanya.
13 Febrer 1808: Duhesme arriba fins a Barcelona, sense que es dispari ni un sol tret, amb més de 5.000 homesi 1.800 cavalls.
29 Febrer 1808: Els francesos ocupen de sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuïc.
18 Març 1808: Ocupació del Castell de Figueres.
18-19 Març: Motí d’Aranjuez i presó de Godoy. Carles IV abdica forçosament en el seu fill Ferran VII. Napoléo decideix destronar per la força els reis Braganza de Portugal i els Borbons d’Espanya. Disturbis populars a Madrid, on el poble surta defensar Ferran VII.
Abril 1808: Ferran VII i la familia reial marxen cap a Baiona enganyats per Napoleó, que promet fer de mediador entre pare i fill. Nomenament de la Junta Suprema a Madrid per part de Ferran VII. Carles IV arriba a Baiona. Després de recuperar la corona del seu fill, la cedeix a Napoleó, que els obliga a abdicar. A Madrid, l’actitud desafiadora dels francesos encén elsànims dels ciutadans. La Junta Suprema es veu incapaç d’aturar els francesos i els madrilenys revoltats.
2 Maig 1808: Aixecament del poble de Madrid davant del Palau Reial per impedir la marxa de l’últim infant reial. El poble, sense el suport de les tropes españoles en guarnició, lluita, tot sol i sense armes contra els francesos. Són pocs els artillers o infants esapnyols que desobeeixen les ordresde la Junta Suprema i s’uneixen a lluitar amb el poble. Dura repressió dels francesos. Afusellen 410 madrilenys (nens i dones tb). Hi ha molts ferits. Amb tot, la metxa revolucionària s’estén per tot el territorio, que no se sotmetrà a l’emperador francés tant fàcilment com els seus monarques.
12 Maig 1808: Primers aldarulls a Tortosa.

28 Maig 1808: Es constisa ni pels Borbons. És més, vaser prou hàbil per enredar pare i fill borbònics duent-los a Baiona per fer-los abdicar la corona. És així
com el germà de Napoleó va ser rei d’Espanya. Malgrat que els monarques
van acceptar de seguida les condicions de l’emperador francès, bona part del poble –atiat sobretot per l’Església i els grans terratinents, que veien perillar els seus
privilegis en cas d’un triomf francès, com haviapassat amb la Revolució Francesa– no es va deixar convèncer amb tanta facilitat. La revolta contra les tropes ocupants
no es va fer esperar i es va escampar arreu com la pólvora. Mentre que en l’àmbit español es dóna com a inici de la guerra el 2 de maig a Madrid, a Catalunya la
crema de paper segellat a Manresa es considera el primer acte de rebel·lió contra les forces invasores. El 2 de juny...