HISTORIA DE ESPAÑA

1. Els inicis del catalanisme polític
1.1. La crítica al centralisme
L’Estat liberal va definir Espanya com a nació única, amb corts com úniques dipositàries de la sobirania nacional (compartida només amb el rei) i va apostar per un model d’organització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Sota el regnat d’Isabel II l’Estat liberal va enfrontar-se a crítiques de sectorsdel progressisme català que discrepaven d’una centralització tan radical i reclamaven majors atribucions pels ajuntaments i diputacions.
Els moviments populars (bullangues): primera mostra d’oposició al centralisme i s’hi va formular un projecte de reforma anticentralista, federal i popular.
Dècada Moderada (1844-1854): suposa un augment del centralisme i d’una política d’ordre públic molt duraque va comportar la declaració de l’Estat de guerra a Catalunya.
Defensen la descentralització de l’Estat: Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer, i Manuel Dural i Bas.

1.2. El federalisme
Es va iniciar amb el republicanisme amb Abdó Terradas. Al 1868 amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal les idees federals van experimentar una expansió política important. L’implantació del partitva ser molt significatiu per a Catalunya, ja que va comptar amb el suport de la petita burgesia i va tenir important difusió entre el proletariat industrial.
Francesc Pi i Maragall (principal teòric del federalisme): España era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. Defensava que l’Estatfederal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.
L’any 1869 un grup de federals catalans (Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé...) amb representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó (Balears, València i Aragó) van signar el Pacte federal de Tortosa: acord per impulsar un Estat federal espanyol que tingués en compte larealitat històrica de l’antiga Corona d’Aragó i fomentés el concepte de la sobirania popular.
Caracterització de l’Estat federal es va concretar durant proclamació de Primera República i es va fer efectiva amb la Constitució de 1873. El fracàs republicà i la nova situació provocada per la Restauració va fer perdre influència al republicanisme i es va fragmentar el partit.
El federalisme vareplantejar-se la relació entre els territoris que haurien de constituir l’Estat federal. Josep Ma. Vallès i Ribot (principal referent federalisme) va proposar la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883). El text dotava a Catalunya de corts sobiranes i un govern amb àmplies competències.

1.3. Valentí Almirall i el Centre Català
Va ser una figuracabdal en la definició del catalanisme polític (principals impulsors). Va trencar amb Pi i Maragall i va decidir impulsar una acció política específicament catalana al marge dels patits d’àmbit estatal. Va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880) que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme república fins La Jove Catalunya.
Almirall explica la necessitat que el catalanismesuperés la formulació literària i cultural passés a ocupar-se dels interessos materials del país: Política. Va acordar la formació d’un partit: Centre Català (1882) encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i crear nuclis propagandístics del catalanisme.
El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista on es vadenunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i es va fer una crida als polítics catalans perquè els abandonessin i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.

El memorial de Greuges
1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona amb la participació d’organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i...