historia de españa

1. El s. XVIII – Els primers Borbó
Segle XVIII Antic Règim
Antic Règim – sistema polític, social i econòmic que domina Europa al s. XVI, terme emprat i cunyat pels revolucionaris francesos.(Canvi revolucionari del període anterior a la revolució francesa 1789)
Nivell polític
Monarquia absoluta, tots els poders de l’estat i les institucions en mans del rei (justifica el poder absolut perorigen diví – sistema Teocràtic)
Filòsofs de la il·lustració (Montesquieu i Rousseau) el qüestionaran i parlaran d’un sistema de divisió de poders en institucions dominades pel poble (el poble es l’estat) però Luis XIV: “Jo soc l’estat”.
Al s. XVIII en algunes monarquies europees s’instal·larà el Despotisme Il·lustrat (s’utilitzen alguns aspectes socials i econòmics de la filosofia il·lustrada,sense la participació del poble (manifestació de l’absolutisme).
Nivell econòmic
L’antic regim continua amb el feudalisme (sistema basat en una economia agrària d’escassos rendiments) i en la propietat feudal (inalterable, s’ha de mantindré vinculada al mateix senyoriu noble o eclesiàstic (no es pot vendre, partir o enajenar, ni es una propietat privada).
Propietat privada 2 dominis:
Dominieminent - els senyors el protegeixen i defensen a canvi de cobrar rendes)
Domini útil – del camperol que a canvi de protecció realitza la producció i paga les rendes.
A les ciutats trobem el domini gremial
Gremi – associació que defensa als productors, artesans i consumidors.
Al s. XVIII es un sistema endarrerit, al marge de les innovacions, amb escassos beneficis i una reduïda producció. Dins deesta el “Putting Out Sistem” (sistema de producció competitiu amb grans beneficis, innovacions tècniques i la producció manufacturada).
Capital de manufactura – privat, producció per artesans a canvi de sou, sistema de producció capitalista ( trobem al inversor com la divisió del treball). Esta economia genera un grup fonamental a la crisi de l’antic regim; La burgesia.
Nivell social
La societatde l’antic regim es estamental (estament – grup social al que es pertany per naixement (sense dinamisme)).
Dos estaments:
Privilegiats (5-10% de la població)
No privilegiats (90-95% restant)



Espanya al s. XVIII
Al 1700 mor sense descendència Carles II, l’últim monarca de la casa d’Àustria, la monarquia Hispànica te un problema successori.
El testament de Carles II designa com hereu aFelip d’Anjou, net de Lluis XIV de França, aquesta designació perjudica Gran Bretanya en sentit territorial i comercial i dona la possibilitat de que la monarquia hispànica i francesa esdevinguin en una sola. Gran Bretanya s’oposa al testament i recolza l’arxiduc Carles, desencadenant el testament de Carles II una guerra a Europa com a contendents Gran Bretanya i Àustria contra França. Alhora aGran Bretanya s’inicia una guerra civil per la política Centralista dels Borbons; Felip d’Anjou es recolzat per Castella i els territoris de dret foral (actual País Vasc i Navarra), mentre la Corona d’Aragó, Balears, València i Catalunya recolza a l’arxiduc Carles d’Àustria d’Espanya ( que es compromet a mantindré les institucions de govern aragoneses).
Al 1711 la situació canvia, mor l’emperadord’Àustria i nomena emperador a l’arxiduc Carles, aquest testament trenca l’equilibri internacional novament, Gran Bretanya ja no està d’acord i a instàncies britàniques es signen els “Tractats d’Ultrech i Rastatt”:
1. Les potencies reconeixen com a rei d’Espanya a Felip d’Anjou, a canvi de que aquest renuncií per a ell i els seus successors del tro de França.
2. Els territoris europeus de lamonarquia hispànica que son els Països Baixos, Luxemburg, Milà, Nàpols, Sicília i Cerdanya passen a la casa d’Àustria.
3. Gran Bretanya obté Gibraltar i l’illa de Menorca.
La guerra civil continuà allargant-se fins 1714.
A 1708 tropes franceses i castellanes s’enfronten a la batalla d’Almansa conquerint València, i abans el regne d’Aragó, les Balears i l’11 de setembre de 1714 cau Catalunya....