Historia De España

Guerres napoleòniques: Conflictes que van enfrontar França i diversos països europeus (1799-1815). Protagonitzades per Napoleó Bonaparte, emperador de França. Els conflictes bèl·lics van acabar amb la derrota francesa davant Anglaterra a la Batalla de Waterloo (1815). Aquestes guerres van ajudar a difondre per Europa els ideals liberals de la Revolució Francesa (llibertat, Igualtat i propietat) ivan generar en els pobles ocupats reaccions de caire nacionalista, que va afavorir guerres d’Independència.

Afrancesats: partidaris del rei francés Josep Bonaparte, que desitjava la instauració d’un model reformista contra l’Antic Règim. Les bases socials que formaven aquest grup eren funcionaris, intel·lectuals i algún sector de l’alta noblesa.

Front Patriòtic: agrupació formada pelspatriotes espanyols en la guerra d’Independència. Eren partidaris del model conservador, que defensava la tornada de Ferren VII i s’oposaven a la invasió francesa. Era un grup poc uniforme format per: el clero, la noblesa i la majoria de l’estament popular.

Constitució: norma fonamental d’un Estat, estableix els límits entre els poders executiu, legislatiu i judicial. El 1812 va ser promulgada aEspanya una Constitució, que establia la sobirania nacional, la divisió de poders i la monarquia constitucional.

Sobirania Nacional:concepte segons el qual la sobirania resideix en la nació , considerada com el conjunt d’habitants que hi resideixen en el territori. Fou assumit pel liberalisme i plasmat en les constitucions del s. XIX. La nació són el conjunt de ciutadans i s’oposa al concepte deSobirania reial de l’absolutisme.

Guerrilla: partides de 20-30 ciutadans espontanis que es van unir pera oposar-se a les tropes franceses. Es tractava de grups de camperols, burgesos i religiosos que s’organitzaven sota les ordres d’un cap de quadrilla i són combatents de forma irregular. Els guerrillers eren menbres de la resistència popular a l’exèrcit francés que va envair Espanya i es vanorganitzar de manera espontània. Espoz i Mina, el Cura merino i El Empecinado, són exemples de guerrillers. Tenien com a finalitat desestabilitzar als francesos i crear una xarxa d’oposició popular. Molts guerrillers en acabar la guerra de la Independència (1808-14) s’incorporaran a l’exèrcit regular i a la política, “caudillisme”. Fent del pronunciament militar com un mecanisme de canvi políticJuntes: assemblees de defensa locals encarregades de l’organització del moviment popular contra les tropes franceses. Posteriorment, les juntes van ser provincials i finalment es va crear una Junta Central per a coordinar totes les juntes o assemblees.

Liberalisme: corrent ideològica sorgida en el s. XIX que defensa les llibertats civils i s’oposa al despotisme il·lustrat. Els liberalsdesitjaven la transformació del sistema polític i social de l’Antic Règim en un model liberal parlamentari. Molt prompte el liberalisme es dividirà en Conservador ( o doctrinari) i progressista.

Malcontents: nom que rebien en Catalunya les partides realistes que es van alçar el 1827 contra les mesures liberalitzadores promulgades per Ferran VII, durant la década ominosa . Eren partidaris delrestabliment de l’ordre Estamental i s’alineaven amb la noblesa i el clero.

Milícia Nacional: organització armada al marge de l’exèrcit regular, creada per les Corts de Cadis i organitzada pels ajuntaments per a defensar el liberalisme.

Serviles: qualificatiu despectiu amb el que els liberals es referien als partidaris de l’absolutisme.

Constitució de Baiona: Codi legal atorgat per Josep I durantel seu regnat en Espanya. No es una verdadera constitució per que no està aprovat per un parlament constituent sinò que es un codi “graciosamente otorgado” als seus súbdits.

CORTS MEDIEVALS (GENERALS):reunió dels tres braços (nobles, Clergues i Tercer Estat) convocades pel rei des de l’edat mitjana. Es reunien per a que juraren en el càrrec els nous reis o per assumptes extraordinaris que...