historia de filo

1.2La physis i arkhé en els jònics (L’escola de Milet)
Aquests filòsofs els mou l’idea de pensar el món de de bases racionals. Es tracta de com es va forjar l’univers (cosmogonia) i quines són les lleis que el regeixen (cosmologia).
Tales de Milet (640-546aC)
Per a Tales l’aigua era l’arkhé de totes les coses. Tria l’aigua per la seva importància còsmica i per la importància per a la vidadels animals i de les plantes.
La concepció de l’aigua com a arkhé es pot explicar a partir de l’observació. Així, l’aigua es present en el principi i en el final de la vida i en el continu moviments i es troba en la gran majoria d’estats.
Anaximandre de Milet
Va ser l’autor del primer mapamundi i va explicar l’aparició dels humans a partir dels peixos que abandonen el mar.
Per Anaximandrel’arkhé del món és l’apeiron (no-límit). Apeiron significa “el tot infinit en l’espai i el temps”, etern sense cap determinació qualitativa. L’Apeiron no pot pas ser definit per qualitats físiques concretes, perquè les qualitats particulars són just les que permeten identificar o definir els elements materials concrets; així, cap d’ells pot ser l’origen del tot. A la naturalesa l’apeiron no està enestat pur, sinó transformat; no hi ha res fora d’ell, sinó que tot hi neix hi viu i mor.
Anaxímenes de Milet
Anaxímenes estableix com a arkhé l’aire, que es invisible i sempre està en moviment. També diu que es el principi del qual sorgeixen tots els cossos per condensació i rarefacció i també per la importància que té per la vida.
Explica les transformacions a partir d’un mecanisme uniformei observable quotidianament: els canvis de densitat.
No va tan malament si canvia el nom de l’aire per el nom dels àtoms, ja que és l’estructura molecular la que ens fa ser com som. Tot ha sortit de l’aire i la diferència de ser taula o jo és gràcies a la densitat dels àtoms i per tant a la formació atòmica.
1.3Els pitagòrics: matemàtiques i arkhé
L’escola pitagòrica va combinar l’activitatcientífica amb les idees religioses i l’activisme polític.
La religió pitagòrica: les doctrines òrfiques
El cos es una cosa negativa per que es una pressió per a l’ànima (perfecta, pura, eterna...). Sense l’ànima no podem conèixer tot i és el cos el culpable que no puguem arribar a conèixer tot (gana, mal de cap, mal de panxa...).
Es una afirmació dualista amb la relació del cos-ànima.
Aixídoncs, s’ha d’educar perfectament l’ànima i així queda alliberada del cos i no ha de tornar a patir el patiment que té al estar al cos.

La música
La seva teoria musical constitueix la base del sistema pitagòric i es la seva inspiració. Aquesta té un altre dualisme: el que és limitat i el que és il·limitat.
La música purifica l’ànima i la desvincula del cos i l’obre en harmonia.
Segons elspitagòrics l’ordre racional numèric és el saber autèntic. Això fa de les matemàtiques un instrument purificador o catàrtic de l’ànima, perquè la desvincula del cos i l’apropa al cosmos i a la divinitat.
Les matemàtiques
Per els pitagòrics el començament de tot són les matemàtiques (nombres).
Ells confonien el coneixements musicals amb els geomètrics i per tant amb els nombres, ja que per cadanúmero feien un símbol geomètric amb puntets. Això feia que s’equivoquessin en determinar l’origen de l’arkhé, encara que per els seus treballs matemàtics, van ser grans aportacions científiques.
1.4El tema del canvi en Heràclit i Parmènides
Heràclit d’Efes
Tot canvia però no ho fa per que si, sinó perquè el cosmos (la physis) fa que hi hagi una llei universal que fa que aquest canviï. El món téla llei universal i aquesta sempre fa el mateix.
El canvi sempre existeix i per tant la patata sempre seguirà sent a mateixa però canviarà i no passarà de l’ésser al no-ésser, sinó que passarà extrems oposats.
No et pots banyar sempre all mateix riu per que l’aigua canviarà, encara que el riu seguirà sent el riu.
Heràclit li diu a Parmènides per que ell di que el canvi no és pot...