Historia De Grecia(Catala)

Història de Grècia

Història de Grècia
Etapes:
•
•
•
•
•
•
•
•

Prehistòria: paleolític i neolític
Edat del bronze
o Minoics
o Micènics
Edat Fosca
Època Arcaica
Època Clàssica
Època Hel·lenística
Dominació romana
Grècia bizantina, otomana i moderna
La prehistòria

Paleolític Mitjà: primers assentaments humans a Grècia.
Neolític: societat agrícola i ramadera, sobre tot aTessàlia
Edat del bronze
Edat de Bronze (2500-1100): augment de la població i progrés
tècnic, especialment a les illes Cíclades, de l’activitat marítima,
treball de la pedra i metalls i de l’agricultura.
2100 a. C.: arribada dels indoeuropeus, pobles seminòmades, amb moltes
innovacions, com el cavall, els seus déus, una llengua que es va acabar imposant...
De la fusió del poble indoeuropeui la població de l’Egeu sorgí el poble grec.
Civilització minoica 2000-1450
Es va desenvolupar a l’illa de Creta. Els seus habitants es van
establir a la zona cap a l'any 6000 a. C., i van arribar a la
màxima esplendor entre els anys 2000 i 1450 a. C. Comptaven
amb abundants riqueses, acumulades gràcies al comerç amb
altres ciutats de la edat de bronze, i a la fertilitat del seu sòl,
queproduïa olives, cereals i vi en abundància.
Tot el sistema econòmic se centralitzava entorn dels seus rics
palaus, caracteritzats per la seva decoració d'escenes pintades
en els murs o “frescs”. Es tractava de construccions edificades
prop del mar, i són una mostra del desenvolupament artístic i
arquitectònic de la cultura minoica: Cnossos, Festos, Hàgia
Tríada, Mal·lià. Des d’aquests palaus,irregulars i extensos al
voltant d’un pati central, exerciren una certa hegemonia per la
Mediterrània, talassocràcia segons Tucídides.
Tipus d’escriptura:
gràcies a tauletes d’argila trobades als
jaciments arqueològics, coneixem tres tipus d’escriptura:
ideogràfica -no desxifrada-, Lineal A -tampoc desxifrat encara-, i
Lineal B, un grec molt antic, ja micènic, desxifrat per Michael
Ventrisl’any 1952.

1

Història de Grècia

Des del punt de vista mític hem de destacar el mite de
Teseu i el Minotaure, potser inspirat en les relacions
entre Creta i els micènics, i el mite de l’Atlàntida,
transmès per Plató i que probablement està relacionat
amb la catàstrofe a tot l’Egeu, i molt especialment a
Creta, provocada per l’erupció del volcà de l’illa de Thera.

Civilitzaciómicènica 1600-1100
Un poble indoeuropeu, que havia arribat a la península grega
entre el 2000 i el 1900 aC, desenvolupà una societat i cultura
complexes, al voltant de les monarquies de diverses ciutats.
Aquest poble, “aqueu, dànau, argiu” als textos homèrics, va ser
anomenat “micènic” per Micenes, la ciutat d’ Agamèmnon, el cap
de l’exèrcit grec de la Ilíada.
Els micènics es varen imposarper l’Egeu i el Mediterrani, després del
buit de poder que va deixar Creta pels desastres naturals. Els
micènics s’imposaren a Creta, però també varen adoptar el sistema
d’escriptura Lineal B (grec micènic), i altres trets culturals, com la
ceràmica o la pintura mural
Conservem tauletes de fang escrites en Lineal B, que generalment són registres de
comptabilitat, de productes del camp iobjectes de palau, inventaris
que ens informen sobre l’economia i burocràcia micènica, però molt
poc sobre la societat.
La societat aquea estava molt jerarquitzada: al davant estava el rei
(wanax), qui dirigia una aristocràcia guerrera (basileis). Pagesos i
artesans depenien de l’organització econòmica i centralitzada del
palau-ciutadella emmurallada. Els reis exercien un poder despòtic, des
deles seves fortaleses, molt diferents dels palaus minoics que no
tenien muralles. Les ciutatadelles micèniques més importants són les Micenes,
Tirint, Pilos, Atenes. Cal recordar el nom d’Heinrich Schliemann en relació amb
l’arqueologia d’aquestes ciutats.
Amants de la guerra i la caça, tenien armes de bronze i carros de guerra. Es
dedicaven també a la pirateria i al comerç. Però les pintures...