Historia de la comunicació

1. Introducció a la història de la comunicació social i dels mitjans
Nombroses fonts, però com més lluny en el temps més dificultat de trobar-hi. En el cas del periodisme tenim un petit nombre de col·leccions de les que en el seu moment hi havia.
Tenim problemes amb les fonts amb les fonts o influències dels mitjans.
Els orígens de la comunicació social té problemes, com l’abundància de treballsi poca reflexió historiogràfica. La història i les ciències de comunicació són aportacions puntuals d’àmbit del saber més amplis. Els impulsos han estat vinculats a la posada en marxa de les facultats de comunicació.
Al 1912 van començar les classes a la universitat de Columbia de periodisme. La investigació dels americans ha parlat de l’evolució cronològica del periodisme. En el cas d’Europa lacreació d’escoles es buscava una formació pràctica i deixaven fora la història de la comunicació que es feia en altres llocs.
Els límits de la comunicació social: Ha de situar-se en un nivell superior de cada mitjà, això la història de la “ ”. Perquè ha de parlar del conjunt del procés de comunicació. Realment, la història de la comunicació social aborda el passat de la comunicació, iel seu canvi, té un enfocament diacrònic. La comunicació social considera la comunicació com a procés articulador en els grups socials, això suposa oblidar-se de les formes de comunicació que no compleixen aquesta condició. Alguns mitjans permeten la comunicació social i interpersonal, altres passen d’un extrem a l’altre. No es pot identificar comunicació social amb comunicació de masses. Fins alfinal del segle XIX no es pot parlar de comunicació de masses. La comunicació social es prèvia a l’existència dels mitjans de comunicació de masses.

Les primeres afirmacions de la comunicació social: Un agent d’articulació de les societats, la comunicació és la base fonamental de la sociabilitat. És important per la creació d’una identitat col·lectiva, la comunicació difon percepcions d’unaidentitat pròpia, creació d’imaginaris col·lectius, en l’activitat la comunicació social i també té un paper fonamental per assenyalar amenaces, perills o oferir solucions. La comunicació construeix realitats socials. Relacions i influències entre els diferents mitjans de comunicació. El mitjà és un instrument per a poder establir un sistema de comunicació adequat i permet la circulació d’informació queen aquells temps permet la circulació d’informació que en aquells temps permet la circulació d’informació en la societat. Els mitjans fan real/possible la comunicació social. Des del punt de vista de la C s’estudia també que aporten informació. L’acció d’uns mitjans sobre els altres. L’aparició dels mitjans ha fet que sempre es digui que el mitjà vell s’acabaria, però mai s’ha produït. Quan surtun nou mitjà tracta d’oferir un servei similar a un existent (llibres - diaris). (Ràdio, cinema - TV). Però després crea les seves pròpies formes. També, influeix en l’efecte contrari en els mitjans ja existents. (Diaris més visuals). Influències en l’organització del treball.

4. La història de la comunicació més enllà dels mitjans i les tècniques
La comunicació social bascula entre 2perspectives:
1) Aquella que engloba el marc general de la història.
2) Aquella que destaca la seva especificitat com a matèria autònoma. Ressalta la identitat de la història de la comunicació social respecte altres històries. També, el seu paper seria un factor vertebrador de la societat al llarg del temps.
La història de la comunicació ha d’establir un diàleg amb altres vessants del saber històric, de ferla història.
A nosaltres no ens interessa la història d’un mitjà per ell mateix, sinó per la seva relació amb la societat. La història de la comunicació social no presenta una perspectiva clara. No és una perspectiva tancada per la relació que ha de mantindre. A l’hora de plantejar aquesta història hem de pensar amb la relació que hi té amb l’actualitat. La història de la comunicació social...