Historia De La Creativitat

Índex
Introducció.......................................................................................... Pàg. 2
Història de la Creativitat....................................................................... Pàg. 2
Graham Wallas.................................................................................... Pàg. 3
Joy PaulGuilford.................................................................................. Pàg. 4
Edward de Bono.................................................................................. Pàg. 5
Bibliografia.......................................................................................... Pàg. 6

Introducció
En aquest treball s’explicarà quan i com va començar a formar-se la nociò que
tenim actualment del concepte de creativitataixí com les diferents maneres
d’interpretar el que es la creativitat al llarg del temps. Es van iniciar estudis per
comprendre la creativitat en profunditat, ja que es podia aplicar en moltes
vessants (ciència, tecnologia, art, esport...), i per tant s’investigaven mètodes
per tal d’aplicar-la. Aquestes investigacions van permetre i permeten una
evolució constant de la nostra societat en aquestmón en constant canvi al que
estem sotmesos.
Història de la Creativitat
El concepte de creativitat no existia fins principis del segle XX. Va ser Guilford
durant la dècada dels anys ’50, des del seu càrrec de president del A.P.A, que
va donar impuls a la investigació sobre la creativitat. La creativitat com a
generació d’idees es pot ensenyar. Els primers treballs proposen l’estudi de lesqualitats imaginatives. La creativitat inicialment, va cridar l’atenció, perquè
constituïa una nova forma de pensar, i es diferenciava en el pensament
convergent (logicista) i el pensament divergent (no es guia per un patró lògic,
intervenen tres factors: fluïdesa, flexibilitat i originalitat), que permet obtenir
resultats extraordinaris i inesperats. Es relacionava el nivell de creativitati
imaginació amb el coeficient intel·lectual.
Els processos cognitius generals que van servir com a principals línies
d’investigació van ser l’associacionista, el logicista i la teoria de la Gestalt.
Els associacionistes defensaven la possibilitat de resoldre problemes a partir
d’una xarxa d’associacions de la qual disposen els subjectes.
Els logicistes, d’altra banda, consideraven que lacreativitat és una fase superior
dels processos lògics.

Per últim, la teoria de la Gestalt, sostenia que la ment configura, a través de
diferents lleis, els elements que arriben a ella mitjançant la percepció o la
memòria, i que el tot és només que la suma de les seves parts.
Els estudis en la medició en els que treballaven els primers pensadors sobre
creativitat , els dividien endiferents processos.
En primer lloc, analitzaven el contingut, distingint les activitats verbals i no
verbals, i a més a més, les dividien en figuratives, simbòliques, semàntiques i
condicionals, que fan referencia a la observació del comportament.
En segon lloc, analitzen els productes, valorant la qualitat de la informació
produïda a nivell formal.
Per últim, les operacions, que consisteix endividir en categories els processos
intel·lectuals implicats: Coneixement, memòria, producció divergent, producció
convergent i avaluació.
Graham Wallas
Per Graham Wallas, és vital deixar un temps mort en el qual la ment ha de
reorganitzar la informació, sintetitzar-la i ordenar-la, en aquest estat la ment
associa allò après a altres dades o en complementa unes altres. Aquesta fase
permet ala ment treballar inconscientment sense restriccions en la informació
rebuda. La creativitat està associada vitalment a la formació d’idees. Saber
madurar la informació per el cervell és un art que només dominen les persones
multifacetiques.
Graham Wallas, en el seu llibre "L'art del pensament" (1926), va presentar un
dels primers models en el procés creatiu. Distingiria entre 4 etapes:...