Historia de la Educación

SÍNTESI DE L’EDUCACIÓ

Abans de començar a endinsar-me en el treball de síntesi, seria important definir
la tasca d’un docent, ja que en un futur seré mestra i és molt rellevant poder analitzar el
paper del docent.
La tasca d’un docent consisteix en adaptar els aprenentatges que s’ha d’assolir al
llarg de l’Educació Primària als alumnes que puguin tenir dificultats d’aprenentatge, és
adir, no tots els alumnes assoleixen els continguts de la mateixa manera, com vam
veure a la primera sessió, la metàfora del tren ens vol fer veure que els aprenentatges
dels alumnes no són com un tren que agafa a tots els nens i els fica a la mateixa classe i
va tirant sense poder esperar a ningú, sinó que cada alumne té un ritme d’aprenentatge i
s’han d’adaptar als alumnes sempre que es pugui,ja que al llarg dels anys, la concepció
de les persones amb necessitats especials educatives han canviat.
En la prehistòria de l’Educació Especial hi va haver diverses èpoques on fins a
finals del segle XVIII hi ha ignorància sobre el concepte, ja que es pensaven que aquella
persona tenia causes sobrenaturals. Entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX, hi
ha centres on es dediquenassistir aquestes persones, però els centres estan a fora de les
poblacions. Pel que fa a la història, a meitat del segle XX, la millor alternativa per a les
persones amb Necessitats Especials Educatives era que anessin a una escola d’Educació
Especial, ja que hi havia professors especialitzats i més recursos específics.
Ja dirigint-nos als anys 60 i 70 hi ha alguns canvis en el camp del’Educació Especial, i
a finals del segle XX, es comença a parlar i a estudiar força contingut que engloba el
concepte de Necessitats Educatives Especials. En aquesta època hi ha una nova
concepció dels trastorns del desenvolupament i la deficiència, és a dir, hi ha una nova
concepció i una perspectiva diferent dels processos d’aprenentatge i de les diferències
individuals. En aquest punt es té unamajor presència de professors especialitzats, a més
hi ha una extensió de l’educació obligatòria, comprensiva, integradora i no segregadora,
es comença a qüestionar la separació de les aules en escoles ordinàries o escoles
especials.
Quan parlem del concepte d’Educació Especial és específicament destinada als
alumnes amb necessitats educatives considerades especials o diferents, en canvi, elconcepte referent a les necessitats educatives especials és el conjunt de materials
(professionals, materials, d’ubicació, d’atenció a l’entorn, etc) que cal utilitzar per a
l’educació d’alumnes que per diferents raons, temporalment o de manera permanent, no

estan en condicions d’evolucionar cap a l’autonomia personal i la integració social amb
els medis que habitualment estan a disposició del’escola.
A través de l’informe Warnock (1974) es pot veure el concepte de necessitats
educatives, ens diu per exemple, que diversos aspectes que defineixen a nens de la
mateixa categoria tenen diferents necessitats educatives i aquest informe ens ajuda a
detectar i valorar aquest alumnes i les seves necessitats, per tant, conèixer quina és la
resposta educativa més adequada i quins recursossón els més adequats.
Els conceptes que hem esmentat anteriorment com: NEE, dificultats
d’aprenentatge, integració, escola inclusiva, atenció a la diversitat i educació estan
relacionats amb l’escola i amb el tractament dels alumnes amb NEE, és a dir, són
característiques de l’escola que avui en dia integra i engloba a totes les persones amb
NEE. I centrant-nos en el camp a nivelllegislatiu, aquest concepte ha patit diversos
canvis al llarg de la història. És veritat que les persones que antigament patien NEE, no
les ajudaven i estaven mal mirades, com he esmentat abans, eren persones que tenien
efectes sobre naturals i es pensaven que estaven posseïts, però he de destacar que en
èpoques anteriors, la gent no estava tant informada com actualment. A mesura que ha
anat...