historia de la filosofia

Què és la psicologia?
La psicologia es la ciència que estudía la conducta i els processos mentals.
HISTORIA DE LA PSICOLOGIA
Quins van ser els orígens de la psicología? Quins van ser els primers?
Els primers filòsofs que parlaven de la psicologia van ser uns filòsofs grecs. Els filòsofs grecs van ser els primers en fer reflexions sobre l'home com a part de la naturalesa. Aquets filòsofs mésimportants van ser:
 PLATÓ: Es va dedicar a parlar de les bases biologiques de l'home.
 SOCRATES: utilitzava el mètode de respondre les preguntes amb un altre pregunta, perquè per arribar al coneixement, en lloc de donar la resposta feia una pregunta per ajudar a treure el coneixement que portem dins. Coneixement que té la persona però no sap que o té.
 ARISTÒTELES: és l'antecedent mésantic, va ser mestre d' “ Alegandro Magno”. Deia que el sentit era el que ens proporciona el coneixement de les coses, no es el sentit comú com l'entenem ara. El coneixement, es una cosa material, i segons ell esta situat al cor.
A l'edat mitjana els fets els atribuien a Déu. Molt religiosos

En el Renaixement hi ha una evolució del pensament, es dóna una nova interpretació de la vida, es vanobrir pas noves concepcions individualistes i naturalistes que faràn desaparèixer els plantejaments ecolastics de l'Edat Mitjana. Torna a agafar el protagonisme d'home i la naturalesa.
En el renaixement, apareix Descartes (S. XVI-XVII). En aquest període històric la situació de la ciència va experimentar un canvi substancial que va proporcionar novament l'estudi científic de la part física del'home, no així la mental. La psicologia renaixentista estudia la naturalesa de l'anima, la converteix en el tema central.
Descartes com a filòsof tenia un pensament, que era: PIENSO Y LUEGO EXISTO. El coneixement i les idees son innates (no s’adquereixen amb el temps, sino que venen desde el naixement), és Racionalista.
L'única idea que és certa segons ell és que existim, perquè ho sap? Perquèpensa.
El Racionalisme accentua la raó i creuria en unes veritats inicials indiscutibles dins la ment humana, a partir de les quals la derivació o argumentació lògica, podria arribar a conclusions especifiques.
Descartes atribueix la conducta humana en 2 causes.
REFLEXE (involuntaria): causa material o causa fisica.
ANIMA (voluntaria) ment: glandula pineal del cervell.
Per ell considera que lament va per una banda i el cos per un altre (DUALISTA).
El DUALISME es la doctrina que creu l'home està compost per dos sustancies diferenciades per un costat estaría la part somática (el cos) i per l'altre part psiquica (la ment).

A Anglaterra hi apareixen diferents autors que son:
HUME, LOCKE, BERKLEY (S.XVII), són filòsofs EMPIRISTES, deien que el coneixement prové de l'experiència, perl'arribada d'informació a través dels paradigmes sensorials.
L'EMPIRISME afirma que tot coneixement es basa en experiències, per això negaria la possibilitat d'idees a priori a la ment, qualsevol coneixement que estigués dins d'ella prèviament a l'experiència, és a dir, no accepta les idees innates. A nivell científic les conclusions serien tretes a partir de les dades i no a través de l'ús de laraó.
EXEMPLE:
Una taronja, sabem el color, el gust, la textura, la forma. Ens venen per diferents sensacions sensorials, idees, informacions sobre un concepte.

El coneixement son associacions del tipus sensorial sobre aquell fet.
Experiencia sensorial------Idees simples -------idees complexes ------CONEIXEMENT


El RACIONALISME i l'EMPIRISME van ser essencials per la PSICOLOGIAFILOSOFICA de l'etapa moderna de l'historia, ja que amb influencia impregnarien el pensament d'aquells que donarien pas a la psicologia científica. Justament al S. XVII, es produeixen els canvis importants en el tractament dels productes psicològics. La psicologia deixa decididament de centrarse en l'anima i en el seu lloc ocupa el 1º pla la ment i el seu funcionament.

Al S. XVIII-XIX, la medicina va...