Historia De La Filosofia

Història de la filosofia La filosofia es una part de la nostra cultura. Filosofia, està formada per dos arrels gregues; filo (Estimació envers a) i Sofia (saviesa). Apareix a Atenes, en un cercle d’amics de Sòcrates. Els primers filòsofs apareixen al s. VI fins al s. XIX, els historiadors creien que el pare de al filosofia era Sòcrates. S.VI aC, els Déus eren considerats savis (ex; Zeus). ElsDéus eren imaginats com a homes I dones, diferenciats dels homes per ser immortals (tenen sentiments i emocions). La religió olímpica, era un factor d’unió, ja que es practicava arreu de totes les polis. A Babilònia i a Egipte, la casta sacerdotal intervé en la política, triaven els Deús i els seus mites. En la religió Grega, els sacerdots eren administradors. El temple de Delfos (patrona de lesdivinitats plàstiques i les escèniques com el teatre), era dedicat a Apol·lo, vigilat per la sacerdotessa Pitja. Els mites canvien amb els canvis socials (persones, temps i llenguatge). L’Àgora es la plaça central de Milet, on es trobava el mercat i la gent parlava de tota mena de coses. Fisis, significa naturalesa, i es pregunta, què és la matèria? La fisis és el conjunt de totes les coses queexisteixen i que no han estat creades per l’home. Teoria dels 4 elements La matèria està formada per terra, aigua, aire i foc. L’aigua, es freda i humida; la terra, freda i seca; l’aire, calent i humit; i el foc, calent i sec. L’aigua té la capacitat de transformar-se en els altres elements. Tenien la idea que els quatre elements formen els essers i el món. El primer element, s’anomena Arje. Segons aixòes defineix el segon objectiu estudiar l’Arje e investigar la naturalesa. Els jònics i els itàlics S.VI aC, en les polis més puixants, sorgeixen dues primeres formes de pensament racional (p. dels jònics i els pitagòrics). Milet era una de les ciutats més riques i actives del mediterrani; en els carrers i al port hi havia comercials, menestrals, forasters,... La seva posició geogràfica, estava encontacte amb les tres grans civilitzacions del Pròxim Orient (persa, egípcia i grega). Les societats rurals, eren conservadores de les tradicions i amb tendències al dogmatisme, i les societats industrials i comercials, eren flexibles, expansives, obertes a les noves innovacions. La ciència moderna, es la tendència a trobar unitat més enllà de l’aparten diversitat. L’activitat racional, es cercarlleis necessàries mitjançant les quals podem saber que sempre que es donin les mateixes circumstàncies es produiran els mateixos efectes i universals, per a un gran nombre de fenòmens molt diferents. L’objectiu últim de la raó es trobar una sola llei a partir de la qual s’expliqui tota la realitat. Tales de Milet. Considerà que la substància d’on tot prové era l’aigua o l’element humit. No quedacap dels seus escrits. Deia que l’aliment de totes les coses es humit, i la calor sorgeix d’aquest i viu per aquest. Escollí l’aigua, per que es l’únic element que se’ns mostra en la naturalesa en els tres estats d’agregació de la matèria: líquid, sòlid i gasós. Una altre afirmació d’ell, es que tot es ple de Déus. Anaximandre de Milet Formulà la teoria general sobre l’origen, la composició il’evolució de l’univers. L’Arje, no podia ser cap dels elements concrets, per què uns són contraris als altres. Ell anomenà a la primera matèria com a Apeirón, l’element il·limitat, infinit, innombrable. Dins de l’Apeirón es van anar separant els contraris, el calent i el fred, el sec i l’humit. Hi ha una evolució constant, per això el món mai ha estat igual. Afirmà que tot neix de l’Apeirón, i que almorí tornà allà. Va descobrir que els éssers humans, provenien dels peixos. Afirmava que la terra era cilíndrica, i que la terra no queia perquè es trobava equidistant a tots els punts del límit del univers. Anaximenes de Milet Pensà que l’Arjé era una substància de la qual n’hi hagués amb abundància, és a dir, l’aire. Els cossos vius són vius, gràcies a l’ànima, psique. Xenòfanes de Colofó...