historia de la llengua catalana

Els orígens de la llengua catalana
La llengua catalana es va originar de manera molt gradual i insensible a partir de l’evolució del llatí vulgar, s. VII i VIII.
El territori actual de Catalunyava ser ocupat per els musulmans a principis del s. VIII.
Al final del s. VIII, aquests van ser expulsats per els reis francs d’una part del territori: és el que s’anomena Catalunya Vella.
En aquestazona s’hi van formar diversos comtats que es van declarar independents.
Aquí un geògraf Àrab fa la primera diferenciació d’una llengua romànica. Anomena afrangiyya la llengua romànica parlada enaquests comptats (s. IX), diferenciant-la del romànic andalusiyya, llengua que es parlava Al-Andalus.
El romanç d’aquesta Catalunya té algunes influències:
L’occità (es parlava a la Catalunya Vella)El basc (es parlava al Pallars i la Ribagorça)
L’àrab
Romanç d’Al-Andalus
Les primeres manifestacions del català van ser orals. Després va començar la utilització del català escrit:
S.IX:construccions del romanç que apareixen totalment llatinitzades.
S. XI: Frases en romanç intercalades en textos llatins.
S. XII: Documents totalment redactats en català. Ex: Llibre jutge (compilació delleis traduïda al llatí) i Homilies d’Organyà (col·lecció de sermons).
Així doncs, el català es parla i s’escriu per primera vegada a la Catalunya Vella.
Al s. XII els comptes catalans van fer fora alsmusulmans de la resta del territori català: és la Catalunya Nova.
El segle XV: plenitud i factors de crisi.

El s. XV té dos parts, una positiva i l’altra negativa. La part positiva és que elcatalà va assolir la plenitud territorial i literària. Segle d’Or en la literatura catalana amb autors com Ausiàs Marc i Joanot Martorell, entre d’altres. La part negativa té dos factors que van fer entraren crisi l’idioma del català:
Va establir-se un vincle amb Castella provocada per una castellanització de la cort (1412) i després del casament dels Reis Catòlics, comença una subordinació...