Historia de la memoria


Pràctica del comentari de text: La memòria, té una història?

Al llarg de la història la Psicologia ha estat considerada com l’estudi de la psique o estudi de la ment, fins al segle XX i XXI que s’ha relacionat amb l’estudi científic del comportament humà, la conducta.
Es a partir de 1879 que Wilhelm Wundt fundà el primer laboratori depsicologia experimental a la Universitat de Leipzig (Alemanya), quan es presenta la psicologia dins l’àrea dels coneixements científics. Wundt es dedicà estudiar la ment i el comportament des de la perspectiva de les ciències i la fisiologia. Els problemes a investigar eren presentats per la filosofia d’aquella època, i els mètodes a utilitzar per resoldre’ls partien de la fisiologia, d’aquí neix lapsicologia com àrea de coneixement autònom.
La psicologia s’ha trobat al llarg de la història amb molts dilemes i decisions a resoldre, i sempre hi ha hagut autors, psicòlegs disposats a posar el seu punt de vista o creença. Des del empirisme (on es creu que el coneixement es basa en l’experiència sensorial i no accepta les idees innates), el racionalisme (la font de coneixement es basa en laraó), els nativistes (psicòlegs que creuen que la conducta humana ve d’herència en gran part), els deterministes (consideren que la conducta s’origina per successos anteriors, causes possibles), indeterministes (creuen en les possibles causes que originen la conducta, però pensen que no es pot conèixer amb precisió totes les causes), els no deterministes (psicòlegs que rebutgen la idea de la ciènciacom estudi de la conducta, ja que creuen que aquesta s’autogenera).
Entre aquests dilemes trobem el de si es verdaderament important l’estudi de la història de la psicologia, per molts autors l’estudi de la historia, es fonamental per a progressar psicològicament. Boring (1957) afirma “ que el psicòleg experimental necessita una sofisticació històrica dins dels seu propi àmbit d’especialitat, ique sense aquest coneixement, veu el present amb una perspectiva distorsionada, i equivoca els fets i punts de visa passats amb els nous, sent incapaç d’avaluar la importància dels nous coneixements i mètode”. Es dona a entendre que si es veuen les idees des de la seva perspectiva històrica, et permetrà apreciar, de forma global el contingut de la psicologia moderna.
Segons el punt de vista deDanziger K. no hi ha raó justificable a la ignorància de molts psicòlegs a la història. El paper de la història en la psicologia és fonamental i rellevant per al desenvolupament de l’actual disciplina, ja que te com a funció fer visibles els errors històrics i poder formular alternatives.
Els estudis històrics de les ciències poden adoptar dos punts de vista diferents, un d’ells mira elsdesenvolupaments històrics des de l’interior, serveix per donar com enteses pressuposicions que són populars entre els membres de la disciplina, i que comporta veure el passat com un progrés per un futur millor. El segon punt de vista es per a ser més crític, ja que consta d’interrogants i conceptes derivats d’estudis històrics , filosofia i sociologia.

L’estudi de la psicologia per mi te un paperfonamental, abans i després de llegir els textos. Jo sempre he pensat que al estudiar la història coneixíem una part del nostre passat, i que entre altre coses és molt important per reconèixer els possibles errors que es van donar en aquell moment i que no haurien de tornar a repetir-se. Tot això no vol dir que ara s’actuï millor que abans o abans millor que ara, simplement es coneix una part del nostrepassat que ens pot donar resposta a preguntes del present o futur. En el cas de la psicologia, no és de menys importància al contrari, contra més s’adquireixen coneixements històrics més se sap d’on prové la psicologia i perquè es considera important. Crec que és guanyen més coneixements de la psicologia actual estudiant els seus orígens històrics.

L’estudi de la psicologia ha formulat entre...