Historia de la novela distópica
Páginas: 13 (3174 palabras)
Publicado: 19 de febrero de 2014
INTRODUCCIÓ
L’autèntic geni és aquell que ha estat arrabassat o inspirat per la presència divina. Aquesta definició es deriva de l’època del Renaixement, on a les ciutats estat independents d’Itàlia, part del col·lectiu del gremi dels tinters consideraven que el seu treball no era una mera repetició d’estratègies monòtones. Partint d’aquesta base, van retornar a les teories clàssiques dePlató i Aristòtil per justificar-se i distingir-se d’entre aquells artífex que no posseïen cap do natural i innat.
Però anteriorment a això, no hi havia cabuda en el món de l’art per aquesta concepció de l’artista. En la majoria d’obres, aquest era desconegut, ja que desenvolupava un ofici com qualsevol altre. Amb les seves creacions, l’artista no cercava el reconeixement ni la fama per tal de nodificultar, amb la seva presència, la bona transmissió d’uns continguts a través de les imatges, que és el que interessava a la comunitat.
En canvi, a partir de la modernitat, amb el descobriment del jo i la individualitat emergeix amb força i contundència la figura de l’artista, tal com hem mencionat a l’inici. Aquesta concepció posarà les bases per a que, anys més tard, durant laIl·lustració, s’acabi de conformar la idea de geni a partir de les teories de Kant i Diderot. No dubtaran en recórrer a les idees exposades pels autors clàssics, on, fets com el rapte de les muses aportaran aquesta essència mitologicoesotèrica, per legitimar el caràcter heroic i místic del geni.
Actualment, però, han aparegut figures com Duchamp que se’n riuen de l’existència d’una cara posseïda iesotèrica de l’art, donant a les seves obres uns aires caricaturescs i irònics. El caràcter individualista que havia existit fins aleshores s’esvaeix, i la figura de l’artista esdevé com algú que no té res a veure amb la predestinació, ni amb els moments d’èxtasi o rapte; sinó que té a veure amb qüestions més intel·lectuals, eliminant així qualsevol do o talent. El nou artista es limita manipular ialterar objectes manufacturats, modificant el seu sentit, negant així la figura del geni en l’art.
Després d’aquestes pinzellades sobre les diferents concepcions d’artista, ens disposem a il·lustrar aquesta evolució fent ús de diverses obres i imatges que n’exemplifiquen les fases.
’aquest viatge temporal a través de la història de la
A l’art contemporani es traça una trampa al’haver un gran nombre de genis entre els que ningú realment no veu res.
Amb Kandinsky veiem una nova figura d’artista que és un intel·lectual, algú que no té un gran talent manual però té molta imaginació i manipula objectes quotidians, alterant la seva naturalesa i donant-los un magnetisme especial a lse seves obres. Un personatge que ironitza sobre la història de l’art, que està molt lluny del’artista genial.
AMB AQUEST COMISSARIAT ENS PROPOSEM…..
l’artista s’identifica com a creador de geni, diferent de la resta dels homes. Projecta a les seves obres una cosa tan gran que és gairebé incontrolable.
Kant: geni és aquella facultat mitjançant la qual la naturalesa dóna les regles a l’art. No parla de geni sinó de faultat de l’home. “és un déu de segona divisió”
"El genio secompone del 2% de talento y del 98% de perseverante aplicación." Ludwig van Beethoven
“Por la misma razón primero sucumbió el artesano y más tarde el artista, al menos en su sentido primigenio, y ese es el quid, el concepto de artista ha sufrido cierta mutación que lo aleja de matices elementales y deseables en la producción artística como: estudio, esfuerzo, sistema y honestidad.”http://www.oocities.org/filosofialiteratura/HistoriaMeritoGenio.htm --Està molt bé!
http://liyo.wordpress.com/2009/10/05/el-genio-tira-mierda-contra-la-pared-algunas-cosas-se-caen-otras-quedan-pegadas/ -- També! QUÈ FEM… AFEGIM ALGUNA OBRA DE PICASSO O NO CAL?
ARTISTA (artesà - artista-geni- crítica geni)
1- Catedral d’Ávila -MARC
2- icones religioses -MARC
3- esquema da Vinci -MARTA
4- Miquel...
L’autèntic geni és aquell que ha estat arrabassat o inspirat per la presència divina. Aquesta definició es deriva de l’època del Renaixement, on a les ciutats estat independents d’Itàlia, part del col·lectiu del gremi dels tinters consideraven que el seu treball no era una mera repetició d’estratègies monòtones. Partint d’aquesta base, van retornar a les teories clàssiques dePlató i Aristòtil per justificar-se i distingir-se d’entre aquells artífex que no posseïen cap do natural i innat.
Però anteriorment a això, no hi havia cabuda en el món de l’art per aquesta concepció de l’artista. En la majoria d’obres, aquest era desconegut, ja que desenvolupava un ofici com qualsevol altre. Amb les seves creacions, l’artista no cercava el reconeixement ni la fama per tal de nodificultar, amb la seva presència, la bona transmissió d’uns continguts a través de les imatges, que és el que interessava a la comunitat.
En canvi, a partir de la modernitat, amb el descobriment del jo i la individualitat emergeix amb força i contundència la figura de l’artista, tal com hem mencionat a l’inici. Aquesta concepció posarà les bases per a que, anys més tard, durant laIl·lustració, s’acabi de conformar la idea de geni a partir de les teories de Kant i Diderot. No dubtaran en recórrer a les idees exposades pels autors clàssics, on, fets com el rapte de les muses aportaran aquesta essència mitologicoesotèrica, per legitimar el caràcter heroic i místic del geni.
Actualment, però, han aparegut figures com Duchamp que se’n riuen de l’existència d’una cara posseïda iesotèrica de l’art, donant a les seves obres uns aires caricaturescs i irònics. El caràcter individualista que havia existit fins aleshores s’esvaeix, i la figura de l’artista esdevé com algú que no té res a veure amb la predestinació, ni amb els moments d’èxtasi o rapte; sinó que té a veure amb qüestions més intel·lectuals, eliminant així qualsevol do o talent. El nou artista es limita manipular ialterar objectes manufacturats, modificant el seu sentit, negant així la figura del geni en l’art.
Després d’aquestes pinzellades sobre les diferents concepcions d’artista, ens disposem a il·lustrar aquesta evolució fent ús de diverses obres i imatges que n’exemplifiquen les fases.
’aquest viatge temporal a través de la història de la
A l’art contemporani es traça una trampa al’haver un gran nombre de genis entre els que ningú realment no veu res.
Amb Kandinsky veiem una nova figura d’artista que és un intel·lectual, algú que no té un gran talent manual però té molta imaginació i manipula objectes quotidians, alterant la seva naturalesa i donant-los un magnetisme especial a lse seves obres. Un personatge que ironitza sobre la història de l’art, que està molt lluny del’artista genial.
AMB AQUEST COMISSARIAT ENS PROPOSEM…..
l’artista s’identifica com a creador de geni, diferent de la resta dels homes. Projecta a les seves obres una cosa tan gran que és gairebé incontrolable.
Kant: geni és aquella facultat mitjançant la qual la naturalesa dóna les regles a l’art. No parla de geni sinó de faultat de l’home. “és un déu de segona divisió”
"El genio secompone del 2% de talento y del 98% de perseverante aplicación." Ludwig van Beethoven
“Por la misma razón primero sucumbió el artesano y más tarde el artista, al menos en su sentido primigenio, y ese es el quid, el concepto de artista ha sufrido cierta mutación que lo aleja de matices elementales y deseables en la producción artística como: estudio, esfuerzo, sistema y honestidad.”http://www.oocities.org/filosofialiteratura/HistoriaMeritoGenio.htm --Està molt bé!
http://liyo.wordpress.com/2009/10/05/el-genio-tira-mierda-contra-la-pared-algunas-cosas-se-caen-otras-quedan-pegadas/ -- També! QUÈ FEM… AFEGIM ALGUNA OBRA DE PICASSO O NO CAL?
ARTISTA (artesà - artista-geni- crítica geni)
1- Catedral d’Ávila -MARC
2- icones religioses -MARC
3- esquema da Vinci -MARTA
4- Miquel...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.