Historia de la piscologia

|
|

|

La psicologia alemanya:
l’activitat científica al laboratori de Leipzig.

Amb la publicació, per part de Wundt del llibre “fonaments de psicología fisiològica” (1874), i al 1879, amb la fundació del laboratori psicològic de Leizip, es sentaran les bases per la nova psicologia científica .S’inicia una nova etapa, no serà, però, fins al 1883 reconegut i financiatoficialment.

L’institut psicològic experimental, investigarà els camps de la sensació i percepció, tanmateix, temes com el tacte, gust i olfacte, la visió i audició, destaquen com a predilectes.
Aquesta nova psicología neix com un intent de relacionar dues disciplines: la filosofia i la fisiologia. Des de Leipzig s’intentarà trobar i quantificar els continguts de la consciència. La relació de totsaquets mecanísmes ens porta a l’estudi de la psicofísica, tradició que va iniciar Fechner.
Seguint les filosofies associacionistes, Wundt, creu que els procesos psicològics complexes, poden ésser descomposats, per al seu estudi, en representacions mentals particulars, facilitant-se aquest al ser més pròxims al món exterior.Amb tot, Wundt, creia que també es podia aplicar el mètodeexperimental a processos més complexes, com són la voluntat, la apercepció, els sentiments, o la memòria.

Per donar a conèixer els seus treballs, Wundt va fundar al 1881, la revista científica “Estudis Filosòfics”, on se podien trobar recessions purament filosòfiques i els pròpis estudis científics, envoltats tots ells, amb un munt de dades que els fonamentaven.

Durant el segle XIX, un delstemes més discutits va ser la possibilitat d’una psicologia científica, provinent de la tradició filosòfica britànica amb l’empirisme i l’associacionisme, i de l’alemanya amb Leibniz, Kant i Hegel. Juntament amb els avenços fets en fisiologia per J.Müller, Du- Bois i Von Helmhotlz.

Un dels temes essencials per a Wundt, era l’estudi de la voluntat, no és gens estrany que s’arribés a anomenar elseu corrent, com a “voluntarista”. Destaquem, dins aquesta tradició els estudis fets per Merkel, en el camp de la dimensió temporal de l’acció volitiva, que pretenien esbrinar el temps de latència i/o el temps de reacció que triguen les persones en pendre una decisió.
Un concepte molt lligat al de voluntat, és l’apercepció, un procés que s’ocupa de mantenir o traslladar una determinadarepresentació o representacions al centre d’atenció de la consciència, Wundt defensava, a més, que hi ha diferents centres cerebrals connectats entre si.
Els temes tractats, però menys coneguts són diversos, destacant-ne la psicologia dels pobles i l’enregistrament dels seus propis somnis.

La psicologia a França: Th.A.Ribot.


Dos moviments ajudaran a configurar la psicologia francesa, per unabanda el corrent empirista, i per altre, una d’orientació més materialista, que aparèixen com a les úniques alternatives per a constituir la psicologia científica francesa. Al no existir una escola predominant, van sorgir punts de vista diversos, com la psicologia reflexiva i vitalista, l’eclecticisme o el positivisme.

La situació política francesa, es trobava en un procés de transformaciósocio- política molt important, que va culminar al 1870 amb la instauració de la pràctica parlamentària com a forma de govern i organització social.

Podem considerar a Ribot com l’iniciador de la psicologia científica a França, amb el rebutj que va fer dels mètodes introspectius com a mètode d’estudi dels fenòmens psíquics, i entre d’altres gestes, se li atribueix la d’haver considerat com aimprescindible la observació dels factors orgànics i haver influït en la constitució de l’escola mèdico- psicològica de París. Podem comprovar les influències de teories vitalistes, dels naturistes Barthez i Bichat. Tanmateix, també va rebre influències idealistes de la mà de Biran, introductor de l’empirisme de Locke a França.
La integració de l’etologia i sociologia- ciència a la psicologia...