Historia de la psicologia

Introducció
La Història de la Psicologia es caracteritza pel gran nombre de corrents que s’originen al llarg del seu pas. Així podem dir que a l’inici de la psicologia no existia aquesta com a tal sinó que va ser, gràcies a la Filosofia, Fisiologia i Biologia, les que van contribuir en el seu desenvolupament. De la mateixa manera, en cada etapa apareixen corrents que en un principi es trobavenlligades a la religió i que van anar desapareixent i altres que van perdurar amb el pas del temps.
Comentari
El segle XVIII es va caracteritzar per les visions empiristes i racionalistes. Una lluita entre el coneixement basat en l’experiència i el coneixement basat en la raó. Durant aquest segle, apareixen dues confeccions sobre la naturalesa humana; dualisme i monisme.
Descartes, filòsof greci racionalista defensava que l’home era compost per dues substàncies, una somàtica pertanyent al cos i l’altre psíquica que correspon a la ment. En la seva explicació de ment-cos, esmenta que ambdós es troben separats però que s’influeixen entre si a partir de la glàndula pineal.
En el text de “el hombre màquina”, la Mettrie defensa la seva postura materialista i nega la posició dualista deDescartes : “Concluyamos osadamente que el hombre es una màquina, y que en todo el univers obi existe más que una sola sustancia diversamente modificada”. És partidari del monisme en quant l’home és compost per una sola substància i per tant no hi consta realitats mentals.
El racionalisme va proporcionar bons resultats en el camp científic, desenvolupant una metodologia adequada durant els seglesXVII-XVIII. A partir del treball realitzat per Linné, introdueix la física en la biologia, va esdevenir impossible contemplar la classificació dels ésser vius sense tenir en compte les relacions entre aquests.
Darwin, es va encarregar de desenvolupar les teories de l’evolució però abans hi ha un llarg camí fins arribar a aquestes conclusions. En el text, ens parla de la variació respectel’agricultura i ramaderia. Cal esmentar que la variació és un pas més per definir la selecció natural i que per tant, en observar les variacions va determinar que això ja existia fa milions d’anys. A partir de l’ interacció humana, cada cop més raonada pels coneixements, ha intensificat i accelerat la variació. El material genètic no és mutable i per tant el creuament de dues espècies (natural o artificial)provoca una variació genètica i morfològica tant en vegetals com animals. Els homes van veure que a partir de la reproducció s’obtenien “noves races” millorades. L’observació dels resultats va formular la pregunta en Darwin: si això succeeix en condicions de captivitat, també podria passar el mateix en condicions naturals. Darwin va determinar que els dos eren processos de selecció però en condicionsdiferents. La selecció natural és el resultat de dos processos, el primer és l’observació comuna entre els éssers vius que produeixen descendents semblants als seus progenitors però que no són exactament iguals, i un segon procés i principi de la selecció natural, el potencial reproductiu dels organismes. Dos processos que actuen simultàniament sobre els essers vius. A partir d’aquí, Darwindesenvolupa tota la seva tesis que no és sinònim de supervivència del més fort. La selecció natural només es centra en la conservació de les diferències i variacions individuals i la destrucció de les perjudicials en que gens es tracta. La supervivència del més fort es centra en éssers vius que conviuen en un indret i que per sobreviure s’han d’adaptar a les circumstàncies.
La seva concepció de lanatura no era opinable. Darwin anteriorment havia llegit els escrits de Hume que decretaven que la natura no ens pot proporcionar tota l’ informació i que no obliga a l’ésser humà a ser d’una determinada manera. En la seva teoria de l’origen de les espècies no hi ha prejudicis, són idees raonables i per tant la seva teoria es la que demostra l’evolució. Les antigues idees de la teologia...