Historia de la psicomotricitat

• Història, tendències i panoràmica actual de la Psicomotricitat.
HISTORIA DE LA PSICOMOTRICITAT.
- L’eix central de la psicomotricitat és el moviment i el cos d’un subjecte que desitja.
-Concepte de cos:
o En sànscrit: Garbhas, embrió.
o En grec: Karpós, fruit, serment, envoltori.
o En llatí: Corpus, teixit de membranes, envoltori de l’anima, embrió de l’esperit.
Però Plató iDescartes van considerar que l’important era l’ànima i el cos no, i no volia tenir cura. El cos era una cosa transitòria, mentre que l’ànima és immortal i és el que perdura, per tant l’ànima si que s’hadetenir-ne cura.
Descartes: (cos i ment separats) deia que el cos és una cosa que no pensa, mentre que l’ànima és una substància pensant.
A partir dels s. XIX es comencen a estudiar persones ambdeficiència mental i es comencen a plantejar perquè tenen un moviment diferent. Es descobreix en neurofisiologia, i cerquen una àrea del cervell que expliqui els desordres motrius, gestuals (de braços ipotser també de tronc), pràxics (cordar-se un botó).
Dupré: (dèficits millorats per l’Educació Física) Introdueix la paraula psicomotricitat en relació a la debilitat motriu com a síndrome: “exageraciódels reflexes tendrinosos, pertorbació del reflex plantar, sincinècies (saltar amb les cames i també moure les mans), torpesa de moviments voluntaris, varietat d’hipertonia muscular difosa en relacióals moviments intencionals amb impossibilitat de realitzar voluntàriament la resolució muscular (paratonia) de moviments delicats, Complexes o ràpid. A través d’un treball motriu, les coses de laintel•ligència milloren. Dupré no afirmava que anaven junts pensament i motricitat, però si molt relacionats.
Wallon: (1925) aporta una idea que la motricitat està correlacionada amb la construcció delPsiquisme: l’entorn, l’afectivitat, allò emocional, el coneixement, la consciència i el desenvolupament general de la personalitat. Conducta del nen i caràcter.
No és intel•ligència = motricitat,...