historia de la radio

La història de la radio
Primers passos

És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una única persona. En diferents països es reconeix la paternitat en clau local: Aleksandr Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions en Sant Petersburg, Rússia; Nikola Tesla a Saint Louis (Missouri); Guillermo Marconi al Regne Unit o el comandant Julio Cervera a Espanya. En 1873 el físicescocès James Clerk Maxwell va formular la teoria de les ones electromagnètiques, que són la base de la ràdio. El 1888 el físic alemany Heinrich Hertz va descobrir les ones de ràdio. El 1894 Nikola Tesla va fer la seva primera demostració en públic d'una transmissió de ràdio, i gairebé al temps, el 1895, l'italià Guillem Marconi va construir el primer sistema de ràdio, i el 1901 va aconseguir enviarsenyals a l'altra banda de l'Atlàntic. L'espanyol Julio Cervera Baviera, que va treballar tres mesos el 1898 al laboratori privat de Marconi és, segons investigacions realitzades per un professor de la Universitat de Navarra, l'inventor de la ràdio; Marconi va inventar abans de Cervera la telegrafia sense fils, però no treballar a la ràdio fins a 1913, mentre Cervera va ser qui va resoldre elsproblemes de la telefonia sense fils, el que coneixem avui dia com ràdio, en transmetre la veu humana-i no senyals-sense fils entre Alacant i Eivissa el 1902, i va arribar a registrar la patent en quatre països: Espanya, Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.
Les bases teòriques de la propagació d'ones electromagnètiques van ser descrites per primera vegada per James Clerk Maxwell en un document adreçat ala Royal Society (1873) titulat Una teoria dinàmica del camp electromagnètic , que descrivia les seves treballs entre els anys 1861 i1865: la seva teoria, bàsicament, era que els camps elèctrics variables creen camps magnètics variables, i viceversa, que els camps magnètics variables creen camps elèctrics variables amb el que uns o altres crearan al seu torn nous camps elèctrics o magnètics variablesque es propagaran per l'espai en forma de camps electromagnètics variables successius els quals s'allunyaran en forma d'ones electromagnètiques de la font on es van originar.

Heinrich Rudolf Hertz, el 1888, va ser el primer a validar experimentalment la teoria de Maxwell, en idear com a "crear" artificialment com ones electromagnètiques i com detectar-ia continuació portant a la pràcticaemissions i recepcions d'aquestes ones i analitzant els seus característiques físiques demostrant que les ones creades artificialment tenien totes les propietats de les ones electromagnètiques "teòriques" i descobrint que les equacions de les ones electromagnètiques podien ser reformulades en una equació diferencial parcial denominada equació d'ona.
El dispositiu que va dissenyar per produir oneselectromagnètiques consistia en dues barres metàl·liques de la mateixa mida alineades i molt properes per un dels seus extrems i que acabaven en una bola metàl·lica de l'altra, sobre una d'aquestes barres eren injectats "paquets d'electrons" a molt alta tensió que al seu torn eren extrets de la altre barra, els intensos canvis en el nombre d'electrons que això provocava en les barres donava origen adescàrregues d'electrons d'una a una altra barra en forma d'espurnes a través de l'estret espai que les separava , descàrregues que es produïen d'una forma que es podria qualificar de elàstica o oscil·lant ja que després d'una "injecció" d'electrons en una barra es produïen descàrregues alternades d'electrons d'una a una altra barra cada vegada de menor intensitat fins a desaparèixer al cap per lesresistències elèctriques.
Aquests canvis alternants en el nombre d'electrons que tenia cada barra feia que al llarg d'elles es propaguessin variacions de la càrrega elèctrica que originava camps elèctrics variables de signe oposat al voltant d'elles. Aquests camps elèctrics variables donaven origen a camps magnètics variables i aquests a nous camps elèctrics variables amb el que es produïen...