historia de lart

Període arcaic

Està clar, que l'art, des dels seus inicis ha experimentat molts canvis. Ara però, ens centrarem en l'art clàssic, concretament en com va evolucionar l'escultura des dels inicis de l'art grec fins l'art romà, des del grec arcaic fins el romà imperial, veient doncs els canvis que va patir aquest gènere.

Primerament començarem parlant dels Kourós i les Kóre, ens centrarem perexemple en el Kourós d'Anavyssos, un dels més ben conservats. Aquesta escultura de marbre, datada del segle VI abans de Crist és unes de les primeres obres d'aquest gènere que es van trobar de l'art grec. Com bé ens indica la data, pertany a l'etapa arcaica (segles VIII-VI aC) i l'autor n'és desconegut. Aquesta escultura clarament té com a antecedent l'escultura egípcia.

Si contemplem bél'obra ens donarem conte de que aquesta és inexpressiva, mostra una expressió hieràtica en tot el cos, que mostra una simplificació dels detalls anatòmics, molt poc dinamisme i molta rigidesa. Al rostre hi veiem l'anomenat somriure arcaic, que intentava donar a l'escultura expressivitat. La figura és simètrica i està feta per ser observada frontalment. Si ens fixem en els cabells, podem veure queaquests són geomètrics i estan estereotipats en la resta de Kourós. També hi trobem altres elements geòmetrics com els ulls ametllats i el tors. Contemplant les extremitats, podem contemplar els braços enganxats al cos i que es troba amb els punys tancats. I fixant-nos en les cames veiem l'esquerra que es troba més avançada. El personatge es troba nuu, cal dir que els homes (Kurós) apareixien nusosmentre que les dones (Koré) vestides. Aquestes escultures eren policromades, però els colors no s'han conservat. Afegim que aquesta escultura va ser en honor al jove Kroisos, que va morir en combat. També commemorava una victòria esportiva. L'escultura arcaica va mostrar una evolució cap al naturalisme i amb això ens anticipa una de les característiques principals que presenciem en l'estàtua delperíode clàssic.

Període clàssic

Després d'haver parlat de l'escultura durant l'època arcaica, ara toca parlar del període clàssic, que comprèn des del segle V fins als mitjans del segle IV abans de Crist. En aquesta etapa ja comencem a conèixer alguns dels autors, com Miró, Fidies, Lisip i finalment Policlet i Praxíteles dels que tractarem una obra de cadascú. Aquest període es pot dividiren dos, l'idealisme i el naturalisme que presenten algunes diferencies que ara veurem.

Primerament, d'aquesta etapa tractarem l'obra de El Dorífor, de la qual Policlet n'és l'autor. Aquesta és una escultura clàssica, més concretament de l'idealisme clàssic. Aquesta obra esta datada del segle V abans de Crist i era feta de bronze.





Contemplant l'obra, podem veure una figura d'un joveatleta que dret i totalment nu sostenia una llança actualment perduda. Primer, comparant-la amb el Kourós del període arcaic, s'hi aprecien molts canvis i es veu com ha evolucionat. Els aspectes anatòmics han millorat molt, cada vegada les tècniques són millors, ja que es dominen la tècnica dels draps mullats i la composició per exemple i es nota un ampli coneixement del cos humà. Es representaun equilibri dinàmic, més moviment i en les figures hi trobem una certa serenor i bellesa. Si ens fixem en el rostre, podem veure molts canvis també, els ulls ja no tenen aquella característica forma d'ametlla i no s'aprecia el somriure arcaic, però segueix tenint poca expressivitat i la mirada es troba perduda. També hem de mencionar les característiques pròpies de l'idealisme. Aquest, com bé diuel nom, buscava l'ideal, la perfecció en la figura i per això aquesta esta creada a partir d'un càlcul de proporcions, dimensions i línies que construeix l'anomenat cànon anatòmic perfecte, segons el qual l'alçada total de la figura havia de ser equivalent a set vegades el cap.

Deixant a una banda aquesta escultura, ara ens fixarem amb Hermes amb Dionís infant, una obra de Praxíteles, que...