HISTORIA DE LARTT GGF

Lluís DOMÈNECH I MONTANER
“Palau de la Música”
Obra: Palau de la Música Catalana.
Autor: Lluís Domènech i Montaner. (1850-1923)
Cronologia: 1905-08.
Tipologia: Auditori
Materials: ferro, vidre, ceràmica i maó.
Estil: Modernista.
Localització: Barcelona.


•Biografia: (1850-1923)
-Arquitecte, historiador, humanista i polític català. Nascut a Barcelona.
Pertanyia a una família acomodada de Canetde Mar, població on va residir freqüentment.
Va estar casat i va tenir vuit fills amb Maria Roura.
Un dels seus fills, Pere Domènech i Roura, batejat pel seu amic Jacint Verdaguer, va ser deixeble seu i continuador d'algunes de les seves obres.
Es va ocupar de diversos edificis de l’Eixample barceloní. A partir de 1900 va esdevenir un dels grans representants de Modernisme català i va construiredificis en els quals aconsegueix una integració intel·ligent de l’arquitectura i les arts decoratives.
També va desenvolupar una important tasca educativa i investigadora des de l’escola d’Arquitectura de Barcelona, va participar activament en la vida sociocultural catalana i va arribar a ser diputat a les corts de Madrid.
Des de la docència, va formar deixebles com Gaudí i Puig i Cadafalch,Compromès políticament amb el catalanisme va ser un impulsor polític del catalanisme, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys força hegemònica a Catalunya.



• Anàlisi formal:
És un edifici emplaçat en un terreny irregular que fa xamfrà.
Presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnesde rics mosaics i busts escultòrics.
-L’edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics de Lluís Bru, i una cúpula a la terrassa.
Un dels elements més rellevants a l’exterior és el grup escultòric de Miquel Blay dedicat a la cançó popular, presidit per la imatge de St. Jordi, a la confluència de les dues façanes.
· L’espai es pot dividir en tres cossos:
Els accessos, on se situen duesescales monumentals.
Al centre hi trobem l’auditori, on se separen el pati de butaques i les llotges. Al sostre d’aquest auditori hi trobem un gran vitrall en forma de cúpula invertida que actua com una gran làmpada de llum natural.
-L’escenari no té l’arc superior que tradicionalment sol emmarcar aquest espai, de manera que, gràcies a aquest recurs, queda integrat plenament en l’espai de lasala.

-Tots aquests espais aconsegueixen una gran unitat gràcies a la profusa ornamentació que decora tots i cadascun dels racons de l’edifici.
-En aquest aspecte destaca sobretot la gran sala de l’auditori, il·luminada per la llum natural que entra a través d’una façana totalment envitrallada i situada a la manera de mur cortina darrera les parets de maó a l’exterior. Contribueix a la il·luminació,amb un gran efecte estètic, una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala.
Un altre aspecte destacable pel que fa a l’ornamentació són les escultures de Pau Gargallo que fan referència a diverses obres musicals, entre les quals sobresurt la dinàmica representació de les Valquíries, que evoquen un dels temes de la tetralogia de Richard Wagner. També hi ha un bust d’AnselmClavé (que representa la música popular) i un bust de Beethoven (que representa la música culta).

Al fons de l’escenari hi ha bustos de figures femenines que toquen diferents instruments i aquestes figures estan fetes de mosaic.
L’escenari, el pati de butaques i les llotges no presenten una separació típica sinó que s’integren en un conjunt articulat.



• Espai exterior :
Aquest edifici desde l’exterior té l’aparença d’una capsa de vidre.
A la cantonada de l’edifici hi ha el conjunt escultòric de Miquel Blay “Al·legoria a la Cançó Popular Catalana” que es composa de dues parts temàtiques: La llar, A través de figures femenines i d’infants. El món del treball à a través d’un pagès i un pescador que sostenen a la musa de la Cançó (que és la figura central). Tot el conjunt està...