Historia De Las Pintures Pehistoques De La Valltorta

HISTÒRIA DEL PARC CULTURAL DE VALLTORTA-GASULLA Introducció Les pintures rupestres de Valltorta-Gassulla, avui Parc Cultural de la Comunitat Valenciana, es configuren com una de les mostres materials més importants de l'art rupestre llevantí. Tot aquest conjunt de manifestacions pictòriques de concepció narrativa, d'estil naturalista-estilitzat i semiesquemàtic, que trobem en un centenar d'abricsrocosos i cavitats a l'aire lliure del litoral i prelitoral mediterrani de la Península Ibèrica, suposen un document gràfic essencial per a l'estudi soci-cultural de les últimes comunitats de caçadors-recol·lectors d'Europa, formant part d'un important patrimoni arqueològic, històric i artístic. Història Emplaçades a la comarca del Maestrat, les pintures rupestres van romandre ocultes durantmil·lennis fins que, a principis de l'any 1917, un veí del municipi de Tírig, Albert Roda, va donar a conèixer l'existència de les primeres mostres en la Cova dels Cavalls, en el barranc de la Valltorta. Aquesta troballa va tenir una profunda repercussió en l'àmbit científic, acudint per al seu estudi representants del Museu Nacional de Ciències Naturals i de l’Institut d'Estudis Catalans, i això no vaser més que el principi. Albert Roda va prosseguir les seves prospeccions descobrint, en els següents 15 dies, noves pictografies com les de la Cova de Ribassals o "Civil”, i a la zona meridional del barranc, les pintures rupestres de les Coves del Salt o “Saltadora”, Cingle del Mas d'en Josep, i Alt del Lledoner, entre altres. En aquests moments l'emplaçament de la Valltorta es converteix en totun referent obligat en els estudis d'art prehistòric. No obstant això, aquest reconeixement contrasta amb l'escassetat d'estudis duts a terme en les dècades següents, tant dels seus conjunts rupestres com també dels seus jaciments arqueològics, als quals es dediquen estudis puntuals, principalment, en la dècada dels 60. Lamentablement, les conseqüències negatives sobre aquesta troballa es vanperllongar fins als anys 80, i van ser el resultat d'una afluència descontrolada de visitants que es va traduir en, la destrucció parcial d'alguns conjunts i la deterioració d'alguns abrics per pràctiques lesives, com el mullat reiterat de les parets per avivar els colors, o graffitis recordatoris de les visites.

El propi Obermaier, encarregat d'alguns dels estudis duts a terme, es lamenta en lamonografia de la Valltorta de la deterioració soferta en alguns dels abrics (Obermaier i Wemert, 1919:77), en aquests termes; “Els contemporanis i la posteritat sabran jutjar tals extrems de vandalisme pel qual van anar criminalment destruïts tresors únics, que no solament per a Espanya sinó per al món sencer, representen monuments històrics insubstituïbles” D'altra banda, la història del barrancde la Gasulla discorre per similars rumbs. L'any 1934, té lloc el descobriment del conjunt de la Cova Remigia i el Cingle, juntament amb altres conjunts igualment importants en el seu entorn. La compra dels terrenys per la Diputació de Castelló i l'establiment d'un servei de vigilància van evitar els nivells de deterioració aconseguits pels propers conjunts de la Valltorta, encara que, no per aixòvan deixar de ser importants els danys. L'any 1983, recentment assumides les competències autonòmiques per la Generalitat Valenciana, es va engegar un projecte de gestió integral dirigit a atallar els seus problemes de conservació. El projecte de creació del Parc Cultural de la Valltorta va ser dissenyat des dels Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura a Castelló. Amb ell es pretenia undoble objectiu: protegir el Barranc de la Valltorta, un dels llocs més rics en manifestacions rupestres de tota la Comunitat Autònoma i incentivar el desenvolupament local mitjançant el turisme cultural. Les primeres respostes enfront del projecte van ser variades però, en general, negatives. La població local va veure en la proposta de l'administració un obstacle a determinades iniciatives...