Historia De Miedo

I van desapareixer carena enllá
"Floria decidix escriure la seua pròpia història de por, quan acabe d'escriure comença a comptar-se-la als seus padres.Todo comença una vesprada de juliol uns xiquetsque es reunixen junt amb els seus pares per a celebrar el fi de curs, la festa comença a les sis, els xiquets s'atibaquen de dolç i els causa malestar .los xiquets avorrits inventen una sèrie dejocs, però el que realment volen és jugar amb els seus pares. Estos com estan entretinguts parlant de les seues coses decidixen no jugar amb ells, els xiquets acorden jugar a un joc que criden 'losfanalets' que consistix en fent una fila amb ciris enceses, desperquè d'eixir tots en fila amb els fanalets desapareixen al fons del parc i els pares als tres quarts d'hora es preocupen i ixen a buscar-losal parc, perquè no responien a les seues crides i per molt que els van buscar no els van trobar només va aparéixer un d'ellos.. Floria va començar a parlar amb els seus pares sobre l'oblit dels parespels fills.

Adiós
Era una tarde que sus padres se habían sacado entradas para el teatro, su madre le dijo que venia Cristina sobre las siete, cuando Florià escucha eso le contesta que no queríauna canguro, su madre le dijo que ella solo venia a estudiar, cuando vino no podía dormir, y se dijo a ella, que le contesta que le dejara estudiar media hora más para después contarle una historia demiedo. Cuando transcurrió esa media hora empezó su historia. Era un martes por la mañana y ella trabajaba en la casa de la señora Sneit, pero haciendo la colada y antes de tenderla vio una pieza deropa que nunca antes había visto, era unos pantalones marrones, ella le pregunta a los niños si sabían de quien era, pero ningún sabia a quien pertenecían, entoces se pregunta a la señora Sneit perotampoco sabia nada sobre esos pantalones pero incluso así los tendí, por la mañana siguiente cuando estaba recogiendo la ropa observa que los pantalones marrones habían desaparecido y el mismo ocurrió...