Historia de vida

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
HISTÒRIA DE VIDA
De Lucas Orfila Rosselló

Meritxell Ruscalleda Orfila
23/12/2009



Índex
Cronología Bàsica 3
Introducció 4
Història de vida
Infantesa 5
L’escola 5
Adolescència 8
Servei militar 8
Maduresa 9
Conclusions 13

Cronologia bàsica.

10 de Setembre del 1933: Naixement de Lucas a Maó.
Setembre del 1939:Comença l’escola.
Any 1945: Deixa d’anar a l’escola i es posa a treballar de sabater amb el seu pare.
Any 1953: Servei Militar a la Marina.
Any 1955: Juga a Fútbol a nivell professional.
Any 1956: Coneix a Lina, la seva futura esposa.
Any 1959: Emigra a Barcelona.
24 de Desembre del 1959: Casament.
18 de Desembre del 1961: Neix la seva primera filla.
21 de Setembre del 1964: neix el seusegon fill.
Any 1966: Coneix a Marisa
12 de Març del 1969: neix el seu tarcer fill
Any 1990: es divorcia.
20 de Març del 1999: casament marisa
Any 1998: Jubilació.

Introducció

Lucas Orfila Rosselló, va néixer el deu de Setembre de l’any 1933, a Maó, illa de Menorca. Va ser el segon de cinc germans, el seu pare Miquel de ideologia d’esquerres, sabater de professió, va ser un pare molt dur,la seva mare, Margarita, mestressa de casa, el seu germà gran, Juanito, era el seu company de joc, les bessones, Antonia i Margarita i el més petit de la família, Veremundo.
La seva vida va transcórrer entre la pobresa i la riquesa, entre dos països, entre dos amors.
Un visionari, adelantat al seu temps,.

Lucas, el meu avi, pare de la meva mare.

La meva vida
Infantesa
Vaig néixer el deude setembre del 1933, dels meus primers anys de vida,recordo poques coses, vivia a una casa de pagès dins el mateix poble de Maó, pagàvem un petit lloguer per una planta on hi vivíem tots, els pares, els meus germans, jo i el meu avi, el propietari de la casa era el masover de l’autèntic propietari, que durant la segona república el van expropiar de les terres i la casa i li van donar almasover. L’any 1936, quan va començar la Guerra Civil Espanyola, jo era molt petit, quan sonaven les sirenes, anunciaven bombardejos, ens amagàvem al soterrani de casa, el soterrani era un lloc fred, amb poca llum, quatre cadires i molta esperança, el meu germà Veremundo que era un nadó, el posaven entre dos cadires, estirat, a mi em feia molta enveja i alhora ràbia, jo estava assegut a una cadira,incòmode, mort de fred i de por.
Una d’aquestes bombes va caure molt a la vora, a on nosaltres li dèiem l’esplanada,cada dia hi anàvem a jugar a futbol, a canicas, a berenar,.., era un forat enorme, dins no hi havia res, només sorra, pols i restes de brases, aquell incident va donar molt que parlar, a casa meva no hi estàvem segurs,vam pensar en marxar al camp,però no teníem diners.
L’escola
Vaigcomençar l’escola el mateix any que va acabar la guerra, l’any 1939; mai vaig ser un bon estudiant, em meu professor,l’únic que vaig tenir, el Senyor Enrique, em feia fora de classe per parlar, a mi i al meu amic Capó.
Aquell mateix any van tancar al meu pare a la presó, mai vaig saber perquè, el pare treballava a l’Ajuntament, era secretari potser va ser aquest el motiu o potser va ser perquètambé era sabater i estava posat en temes de sindicats per lluitar pels drets dels obrers, sens dubte la versió oficial i bastant coherent va ser que vivíem a una propietat que no era nostre,pagàvem un lloguer a qui no era propietari, i en aquells moments, al acabar la guerra i que els vencedors van ser els grisos, van tornar la propietat al seu verdader amo, i van tancar al meu pare i al masover.
Al’escola no hi havia servei de menjador, així que havia de tornar a casa per dinar, cada dia la meva mare feia caldo, aigua un os i un tros de pa. Jo em quedava amb gana, sempre preguntava si hi havia una miqueta més de menjar,i la resposta sempre era la mateixa,”fill meu, no queda res”.
Així que vaig començar a buscar menjar per el camp, anàvem a robar fruita al pagès del costat de casa, les...