historia de l'art grècia

UNITAT. 0
QUÈ ÉS L’ART? EN QUÈ ENS PODEM POASR D’ACORD?
Necessitat humana constant al llarg de la historia.
La idea de que és l’art ha anat canviant segons els pobles i les cultures.
Requereix habilitats tècniques.
Igualment que canvies segons les èpoques és un llenguatge per representar la realitat però també expressa la construcció d’una nova realitat: Creació.
L’art és la capacitatd’explicar el mateix però amb una forma novadosa.


UNITAT. 1
L’ART: Que és? Quina funció té?
Vehicles artístics:
Arts especials: (vehicles plàstics)  Ocupa un lloc.
Pintura.
Escultura.
Arquitectura.
Disseny.
Foto.
Arts temporals:
Musica.
Dansa.
Teatre.
Audiovisuals.
L’ARTISTA: Quina funció té? Quina actitud el caracteritza?
Qui es?
És una persona que nosaltres considerem com a talsegons el moment històric.
En totes les èpoques ha existit l’art.
Autoconeixament i actituds.
Quant va començar a sortir l’artista hi havia una gran confusió, ja que els artesans eren considerats artistes. Avui els diferenciem d’aquesta manera:
ARTESÀ: Es considera un treballador manual. No dóna importància a la seva obra, crea obres anònimes.
ARTISTA: És conscient de la seva obra, ésconsiderat com a tal per la societat i la seva obra és reconeguda com a única i original. Per tant hi ha molta importància en la firma.

L’ESTIL: A què denominem estil?
L’estil són un conjunt de característiques que defineixen unes obres.
La societat influeix en l’art/ L’art és el mirall de la societat que el genera.
A cada època podem trobar trets característics comuns. (Aquets tretscaracterístics són l’estil).
L’estil és el concepte fonamental perquè permet que hi hagi una ordenació i classificació de l’art. (Ens ajuda a entendre el que els autors ens diuen).
La pertinença de l’autor o d’una obra a un estil és compatible amb el fet de tenir característiques pròpies originals.
L’ART I LA HISTÒRIA: Consideració de l’art a través de l’historia.
L’ART I LA SOCIETAT.
L’estudi de l’artno es pot separar de l’estudi de les societats que l’originen: L’art és un mirall de la societat que el genera.
Persones a qui s’adreça.
La consideració de l’artista depèn d’un cert consens social.
L’expressió de la manera de pensar, sentir, imaginar d’una societat.
Reveibal  Tornar a viure.
Ex: El Panteó d’Agrippal 117 – 128  Villa capra 1566/70.
Catedral de Canterbuy 1192 Estació de Sant Pancras.
















UNITAT. 2
GRÈCIA CLÀSSICA.
CONTEXT HISTÒRIC.
Estem en el moment de les grans civilitzacions. En un primer moment Grècia no era una de les més avencades però la seva singularitat acabarà sent una de les més potents.
La geografia de l’art que estudiarem (Grècia clàssica) comprén: El sud de la Tracia, costa continental d’Asia menor, Illes delmar Egeu, península àrtica, península del Peloponés.
Independència de les polis democràtiques: Al principi les polis es governaven amb monarquia però amb el temps es van anar fent independents i es regien per la democràcia. Però el que fa aquestes polis homogènies són unes característiques:
Els costums: Forma de menjar, vestir...
Comparteixen una llengua comuna.
Tenen el mateix sentit deltranscendental: Comparteixen primer una mitologia i després un pensament filosòfic.
Comparteixen els Déus.
Comparteixen la mateixa idea de l’origen del món/humanitat.
Comparteixen una història, ja que aquestes polis independents les unes a les altres fen servir el comerç.
Comparteixen una moda única el dracma. (Una economía).

ETAPES DE L’ART GREC.

ELS ORIGENS: Creta ciutat palau.
Elprimer lloc on es gesta una cultura molt rica és a l’illa de Creta, produeix una arquitectura molt singular.
És una illa on hi ha moltes hores de sol i fa molta calor això fa que es faci un sistema constructiu diferent.
Hi ha una economia molt prospera  Producció de blat, oli i vi més tard també faran un mercat de productes manufacturats per vendre’ls = Bona economía.
Han de fer un sistema...