Historia de l'art

“Al llarg de la seva història, la pintura ha adoptat diferents formes, segons els diferents mitjans i técniques pròpies de cadascuna d’elles. Fins el segle XX, s’ha vingunt recolçant, quasi invariablement, en l’ art del dibuix. En occident, la pintura al fresc, va aconseguí el seu major grau de desenvolupament a la fi de l’edad mitjana i durant el renaixement es basa en l’aplicació de pinturadamunt de guix fresc o sec.

Una altra varietat antiga és la pintura al tremp, que consisteix en aplicar pigments en pols barrejats amb yema d’ou sobre una superficie preparada. Durant el Renaixement, la pintura a l’ oli va ocupar el lloc del fresc i del temple; tradicionalment es pensava que aquesta técnica havia estat desenvolupada a la fi de l’edat mitjana pels germans flamencs Jan van Eyck yHubert van Eyck, però actualment es creu que fou inventada molt abans. Altres técniques de pintura són l’esmalt, l’encaustica, el gouache, la grisalla, i l’aquarel·la.

En els últims anys s’ha extès l’ús de les pintures acríl·liques, amb base d’aigua, de ràpid secat i que no s’enfosqueixen amb el pas del temps.

"Pintura", Enciclopedia Microsoft® Encarta® 97 © 1993-1996 Microsoft Corporation.Reservados todos los derechos

1) Defineix: Perspectiva lineal , Scorzo, Perspectiva aéria., Raspa de peix o eix de fuga, Perspectiva jerárquica., Perspectiva geométrica, Sense perspectiva o subjetiva.

Perspectica lineal: cuan en una imatge sembla que les linees paral·leles s'uneixin en la distància i es crea una impresió de profunditat.

Scorzo: és un recurs del dibuix i la pintura ques'utilitza per donar la impressió de profunditat.

Perspectiva aèria: és el mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles distància mitjana i llunyana.

Raspa de peix o eix de fuga:

Perspectiva jeràrquica: és la que s'utilitzava en l'art egipci o en elromànic o el gòtic. Cuan s'ensenya una escena amb alguns personatges, el més important (per jerarquia moral, social o religiosa) era el que es pintava amb un tamany més elevat relatiu a la resta. En el cas de l'art egipci, sempre les figures més grans són el deu-deesa i el faraó.

Perspectiva geomètrica: es defineixen una sèria de línees i punts que donen com a resultat una espècie de piràmideque, si fossin moltes línees semblaria un con.

Sense perspectiva o subjectiva: vist en un pla de 2 dimensions.

2) Defineix cadascun dels tipus de tècniques pictòriques que apareixen en el text.

Pintura a l'oli: és un tipus de pintura d'assecat lent que consisteix de partícules de pigments en suspensió en un oli assecant. Les pintures a l'oli han estat utilitzades a Anglaterra des del segleXIII per a decoració, però no es van popularitzar per a usos artístics sinó fins al segle XV. Els usos moderns més comuns de pintures a l'oli són la decoració de cases, on la seva resistència i colors lluminosos les fan apropiades tant per a usos en interiors com en exteriors. Les seves propietats d'assecat lent han estat aprofitades recentment per realitzar animació mitjançant pintura sobrevidre.

Pintura a l'esmalt: la pintura a l’esmalt basicament s’utilitza per recubrir superficies metàliques, concreto, os, tablarroca, plàstic i fusta, la cual cosa fa que es converteixi en un producte apte per decorar tant com exteriors com interiors.
Pintura al gouache: el Gouache és una acuarela opaca, l'aplicació del color no ha de ser gran no empastada ja que podria arrivar a trencar-se, adiferència de l'aquarel·la, aquesta pintura no és transparen.

Pintura a la grisalla: és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric. Va ser posada de moda per diversos escultors al segle XIV, emprant-la en esbossos i dibuixos preparatoris, ja que amb aquesta tècnica aconseguien de fer l'efecte de relleu mitjançant un...