HISTORIA DE L'ART



1.- DOCUMENTACIÓ GENERAL
Títol: El rai de la Medusa
Autor: Théodore Géricault (Rouen, 1791 - Paris, 1824)
Cronologia i època: 1819
Ubicació de l’obra: Musée du Louvre (París)
Estil: romanticisme
Dimensions: 491 x 716 cm

2.-ÀNALISI FORMAL
2.1.- Material: aquesta obra està fet amb la tècnica de l’oli sobre tela, que consisteix en una barreja de pigments amb oli,generalment de llinassa o de nou.
2.2.- la línia o el dibuix: Les línies estan situades en direcció a la bandera perquè és on es convergeix l’escena que representa la pintura i la bandera es el punt on es simbolitza. Estan situats damunt del rai, alguns estirats, altres ajupits, asseguts o mig drets, els seus aspectes son molt desfavorables ja que al quadre s’hi por contemplar la manca d’aliments, elsepisodis de canibalisme, lluites per la subsistència. Aquesta característica representa una ruptura amb l’estil neoclàssic, solemne i inmòbil. L’espectador està situat a la platja.
2.3.- Els colors i la llum: Al rai hi predominen molt més els colors càlids, que són els del color de la pell, algunes robes o detalls de la roba, el color de les fustes de les quals estava format el rai i el conjuntde colors que representa el cel, es un tipus de gris barrejat amb un taronja mig marronós, després, els colors freds només els podem trobar al mar que es el color que té.
No hi ha gaires ombres, només una mica d’ombres de les siluetes de les persones que ocupaven el rai. El predomini dels colors càlids permet l’apropament emocional a l’obra. La pinzellada és densa, de colors violents, la qualcosa fa que el cromatisme destaqui per damunt del dibuix. L’escena és il·luminada com si hi hagués un focus que provoca un clarobscur. D’altra banda, per aconseguir el negre tenebrós i lluent que cercava per a algunes zones del quadre utilitzà betum, tot i que aquesta substància va prococar un ennegriment del llenç i quedà malmès sens remei.

2.4.- Composició: La composició del quadre estàorganitzada en dues construccioions piramidals, de clara influència barroca, que es travessen l’una amb l’altra. La primera piràmide la dibuixen els vents que inflen el velam juntament amb l’onada gegant que amenaça l’embarcació; la segona, coneguda coma a “piràmide de l’esperança”, és una progressió de la desesperació fins a l’esperança: les figures inferiors són mortes i la piràmide s’alça passant pelsmoribunds i malalts fins arribar al personatge del cim, que encarna la perspectiva del rescat. Aquesta és, per tant, la realitat del fràgil rai i dels seus ocupants: debatre’s entre la vida i la mort. D’una banda, la mort i la desesperança encarnades per l’onada fatal que s’apropa, els niguls amenaçadors i els vent que els empeny mar endins, allunyant-los del vaixell salvador. D’altra banda, lavida i l’esperança encarnades en la minúscula nau “Argos” que s’albira en un punt llunyà de l’horitzó i que representa la salvació.
Els personatges tenen una expressió de desesperació o d’esgotament, altres es veuen resignats, aquestes expressions es relacionen amb els gestos que es veuen. Un dels gestos que fan es, un home posseeix la bandera de França i un munt de gent al seu voltant admiranti adorant la bandera, altres gestos ja són de resignació i la demostració del esgotament que té la gent. El paisatge està representat a alta mar al qual hi predomina només la natura. L’estètica de roba que porten posada indica que és d’èpoques anteriors a la actual, els materials del qual està fet el rai són molt artesanals.
L'escena recull el moment en què els nàufrags albiren la fragata que noels recollirà. Els personatges componen tota una galeria de les expressions possibles, des de la desesperació més absoluta de l'ancià que dóna l'esquena al vaixell, passant pels primers besllums de l'esperança fins a arribar a l'entusiasme desbordat dels homes que agiten les seves camises a l'horitzó. La visió és completament dantesca, amb la bassa mitjà desfeta per l'onatge, els cossos dels...