Historia del Arte: Casa Kaufmann

CASA KAUFMANN O CASA DE LA CASCADA
1. CATALOGACIÓ
Títol: Casa Kaufmann o casa de la cascada
Autor: Frank Lloyd Wright
Cronologia: 1938
Estil: organicista
Tipologia: casa unifamiliar
Materials: formigó armat, pedra, vidre i alumini
Sistema constructiu: Arquitravat, amb materials industrials
Localització: Bear Bun, Pennsilvània ( EUA)
2. Context històric i cultural:  A partir de ladècada dels 30 i sobretot després de la II Guerra Mundial l’arquitectura, i en general l’art, es desplaça d’Europa als EEUU. La crisi en les avantguardes artístiques europees és provocada pels règims totalitaris europeus i l’esclat de la II Guerra mundial que va aturar tota l’activitat constructiva i creadora de l’art. En canvi als EEUU una nova generació d’artistes joves, amb ganes de novetats vanacceptar els artistes que venien d’Europa i van desenvolupar una arquitectura nova, més moderna, creativa i menys racional i intel·lectual que l’europea. La consolidació de les classes mitjanes-altes de la burgesia als Estats Units va afavorir que s'integressin dins de la societat de consum productes de cert luxe. Entre aquests productes, hi havia sens dubte les cases de camp. La Casa de la Cascadan'és un bon exemple.
3. Anàlisi formal
Elements de suport: Suporten l’edifici pilars amplis de formigó armat, els murs de pedra i la pròpia roca natural que s’integra a l’edifici.

Elements suportats: Sobre els elements de suport es recolzen el pisos de formigó armat en forma de terrasses que es troben disposats en forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny id'adaptar-s'hi perfectament. Es considera que l'eix vertical de l'edifici és l'enorme xemeneia de pedra rústica, que sorgeix de la roca natural com si es tractés d'una torre. Tots els espais s'articulen al seu voltant, prenent-la com a punt de referència.

Espai exterior: La integració de l'edifici en el paisatge com un element més és la gran clau de la Casa de la Cascada. L’ adaptació a l'orografia faque la planta es desplaci vers el torrent de manera centrífuga. Les terrasses voladisses es superposen perpendicularment, trencant la simetria i servint alhora de sostre per al pis de sota. Exteriorment, la casa consta de tres plantes esglaonades, la primera de les quals s'assenta directament damunt la roca natural, que emergeix del terra i forma la base de la xemeneia situada a la sala d'estar.Aquest primer pla es perllonga per davant formant una gran terrassa suspesa per damunt de la cascada, de manera que la caiguda d'aigua sembla que surt de la mateixa casa. De la planta superior, en sobresurt una altra terrassa, l'eix de la qual forma un angle de 90° amb la de sota; aquesta segona terrassa, més alta supera l'anterior per un costat, fent de sostre i protecció d'una part de la inferiori, alhora, deixa passar el sol permanentment per la banda restant. La tercera planta també disposa de terrassa. Els murs són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats, i es combinen amb fusteria d'alumini i grans finestrals En definitiva, l'exterior de la casa fou dissenyat per confondre's amb l'entorn, per mimetitzar-s'hi a través de diferents plans superats mitjançant rampes,esglaons, ponts, parapets i terrasses.

Espai interior: L'espai interior respon a la concepció centrífuga que Wright té de l'arquitectura: els espais es generen de dins cap a fora, assegurant la intercomunicació entre els espais intern i extern, efecte que és afavorit per la construcció en vidre de tots els angles interiors, i que evita l'opacitat i, per tant, la sensació de tancament. D'altrabanda, la disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap estructura reguladora, i s'adapta a les necessitats concretes de cada zona. Wright no va seguir la moda en decoració d’aquell moment i fou totalment auster, i fins i tot va dissenyar ell mateix el mobiliari de la casa. Malgrat això, l’interior de l’edifici no era fred ja que el recobriment dels murs i dels pilars de...