Historia del arte - escultura griega

Kouros i Kore

Alumna: Tamara Gómez Balastegui
Curs: 2n Batxillerat B
Matèria: Història de l’art
Professor: Francisco Oya
1. Fitxa técnica
- Títol: Kouros d’Anavyssos i Kore del péplum
- Autor: desconegut
- Cronologia: 510 a.C/500 a.C
- Estil: grec arcaic
- Tipología: escultura exempta
- Materials: marbre/marbre policromat de Paros
- Tema: votiu o escultura funerària
-Localització: museu arqueològic Nacional
(Atenes)/ Museu de l'acròpoli (Atenes)
- Dimensions: 1.94m i 1.21m

2. Context històric i cultural. Biografia de l’autor.
El Kouros i la Kore són escultures d’estil Grec arcaic, comprès en els segles VII-VI a.C. Durant aquest periode l'escultura grega es caracteritza per la representació de figures humanes masculines, anomenades kouroi, i femenines anomenadeskorai. Segons la mitologia grega Dèdal va aprendre a ser escultor a Egipte, i segons aquestes fonts va ser el primer en fer caminar les seves escultures gràcies a la posició avançada duna de les cames. Això concorda amb dades historiques que parlen de contactes comercials i culturals amb Orient i viatges per la vall del Nil a partir del segle VII.
Els Kuroi commemoraven una victòria en una provaesportiva però a la vegada estaven relacionats amb la religió perquè aquestes proves és feien en honor dels déus.
L’autor d’aquestes escultures és desconegut.

3. Anàlisi formal
Les dues escultures presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l'ús de la geometria per determinar certs elements corporals.

Fent referència a la simetria s'observa laposibillitat destablir un eix central que divideix la figura en dues meitats exactes i iguals. Un altre aspecte que cal destacar és l’actitud hieràtica propia del període que es pot observar a les dues figures, aquesta ve donada per la posició frontal del cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum o túnica en el cas de les Kores que fa que els plecs caiguin en vertical. No s’intentava fer unretrat, el que buscavan era la canon de bellesa. És una escultura exempta i i la seva técnica és la talla. Els genolls aparèixen com triangles invertits. L'element geomètric s'esbrina en la formació de la cabellera de la Kore, en el tors o en els relleus a la roba.
Es conserven restes de policromia a la figura femenina que, lógicament, testimonien la presència de coloració en l'estatuària gregaja des dels inicis.
Durant la grècia arcaica, la figura masculina va ser esculpida amb molta freqüència, presentaven un aspecte rígid i poc natural, tot i que els escultors intentessin representar el moviment amb la cama esquerra avançada, els braços estaven enganxats al tronc i tenien els punys tancats. El somriure era esteriotipat, els ulls grossos i ametllats, els cabelles eren ordenats itenien forma geométrica.
Aquest tipus d’escultures, anomenades kouroi, han sigut moltes vegades identificades, erròniament, amb la imatge del déu Apol·lo i també amb el retrat fidel d'alguna persona important. Segons les fonts escrites, generalment eren representacions que es feien en honor a grans atletes guanyadors dels importants jocs d'Olímpia. Segons consta en la inscripció esculpida a labase, el Kouros d'Anavyssos, va ser l'estàtua funerària feta en honor del jove Kroisos, mort en combat.
En grec kore significa doncella, durant l'època arcaica es dedicaven al culte. Solia portar alguna fruita, flor o animalet en una de les mans i, a diferència dels Kouroi, sempre anava vestida.

4. Antecedents, models, influències i diferències.
L’estatuària egípcia va ser el seu model, degutals viatges comercials i culturals fets pels grecs a Orient I la vall del Nil a partir del segle VII a.C. En aquests viatges van poder veure les estatues colossals egípcies, amb les quals les d’aquesta època arcaica tenen gran similitud. També hi ha diferències, com per exemple, la nuesa i la utilització de suport posterior. A la talla de pedra també es nota la influencia egípcia.
L’escultura...