HISTORIA DEL ARTE

APOL·LO I DAFNE
BERNINI
Va ser l’escultor més destacat del Barroc italià. Va aprendre l’ofici amb el seu pare. A l’edat de 20 anys, ja havia realitzat un gran nombre d’escultures en les que vamostrar un gran domini tècnic sorprenent i precoç.
L’any 1623 va esdevenir l’arquitecte i l’artista principal de la cort pontifícia i de Roma. En aquest període va realitzar molt encàrrecs, entre elsquals destaca el famós baldaquí de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Posteriorment, al 1644, l’arribada del Papa Innocenci X va significar una aturada en la seva trajectòria i no va reprendre laseva activitat fins al nomenament d’Alexandre VII.
DESCRIPCIÓ FORMAL
En aquesta escultura exempta, de tema mitològic, trobem representats damunt una base rocallosa els cossos juvenils d’Apol·lo iDafne.
Apol·lo és representat just al moment de tocar la seva estimada, i Dafne, sorpresa en el moment de la seva metamorfosi en llorer. El conjunt té una composició dinàmica i helicoïdal, visible en lacurvatura del cos de Dafne en el moment de transformació.
L’artista transforma un bloc de marbre en una imatge de gran tensió i moviment, de tal manera que aconsegueix que l’espectador intueixi laseqüència completa de la història, que queda molt ben reflectit en la figura de la nimfa, concretament els peus, les cames i les mans que van prenent una morfologia vegetal.
El treball escultòric ésd’una gran qualitat, i malgrat haver estat dissenyat per ser vist des d’un únic punt de vista, Bernini en va treballar amb precisió fins i tot els detalls més petits. Aquest aspecte es tradueix enl’excel·lent expressivitat dels rostres (sobre tot el de Dafne) i en la magnífica diferenciació de les textures que reforça la sensualitat dels personatges.
Bernini va treballar el dramatisme amb la llum,creant un gran nombre de zones de clarobscurs (per exemple el clot dels ulls). També, el tractament de les textures del marbre assoleixen un grau de poliment en l’anatomia dels personatges....