Historia del Arte

Haile Selassie front a la Societat de Nacions

Fill d'un conseller de l'emperador Menelik II, va rebre una educació occidental, destinada a convertir-lo en estadista. Va ocupar el seu primer càrrec polític després de ser nomenat governador de Sidamo i, posteriorment, de les províncies de Harer, tasca en la qual es va mostrar com un polític de caràcter populista i idees progressistes. En 1911va contraure matrimoni amb Wayzaro Menen, néta de Menelik II.
A la mort d'aquest (1913) li va succeir en el càrrec el seu nét Lij Yasu, qui mai va gaudir del favor de la població a causa de la seua vocació islàmica, contraria a la majoria cristiana d’Etiòpia. Tafari va aprofitar la situació per a erigir-se com a líder de l'oposició cristiana i, en 1916, destituir-lo. Després d'açò, la filla deMenelik II, Zauditu, va ser coronada emperadriu i el propi Tafari, ara Ras (príncep) Tafari, designat regent, poc a poc va anar acaparant el control de l'Estat, que va dirigir amb tarannà reformista i esperit centralista.

En 1923 va aconseguir que Etiòpia fóra admesa en la Societat de Nacions i, a l'any següent, després de prohibir l'esclavitud, va emprendre un viatge oficial per diferents païsoseuropeus, en els quals es va presentar com a governant il·lustrat d'un país en profund procés de modernització.
A la mort de l'emperadriu, al novembre de 1930, va ser coronat emperador (Negus) amb el nom de Haile Selassie (“El poder de la Trinitat”). Va dotar al país d'una nova constitució (1931), gràcies a la qual va ampliar els seus poders i va minimitzar els de el Parlament, i va prosseguirla seua política centralista. En 1935, després de la invasió italiana d'Etiòpia, es va veure obligat a exiliar-se. En la Societat de Nacions en 1936, l'emperador va condemnar l'ús d'armes químiques per Itàlia contra el seu poble durant la Segona Guerra Italo-Etíop. Després d'aconseguir el suport britànic, va organitzar la reconquesta del país. Expulsat l'invasor, va tornar a Addis Abeba.

A laseua volta va restaurar el règim centralista, la qual cosa va motivar l'empobriment de les províncies més allunyades de la capital i va facilitar l'increment de la corrupció. A més, va afavorir els interessos de l'ètnia amhara, a la qual pertanyia, va aniquilar qualsevol tipus d'oposició i va consolidar el seu règim dictatorial. Tot açò va conduir al país a la fallida econòmica i, a partir de 1960,a l'aparició de freqüents crisis alimentàries entre la població. En 1974 va ser enderrocat per un colp militar, que va instaurar a Etiòpia un govern provisional d'orientació pro-soviètica. En 1975 va morir en condicions misterioses, probablement assassinat, donant així per finalitzada una dinastia considerada provinent del mateix Salomó, fill del rei David.

Etiòpia, un país que es perd en elsannals de la història.

Etiòpia constitueix un dels Estats més antics d'Àfrica i del món, i excepte un període de cinc anys d'ocupació italiana, és l'únic país africà que mai va ser colonitzat pels europeus.

Amb el nom d'Etiòpia, els grecs designaven les terres habitades per persones de raça negra. En canvi, Abissínia, l'altre nom amb el qual s'ha denominat el país, prové de les gents d'origenàrab, que fa 4.000 anys es van assentar en zones de l'actual Etiòpia. Des de llavors són innombrables els moments de la història en què Etiòpia apareix com un dels Estats més influents de la regió. Des dels escrits bíblics esmentant a la reina de Saba en el segle X abans de Crist, passant pel regne de Meroe, una de les reines de la qual detindria a Alejandro Magne en el seu avanç per Àfrica.
Ambl'expansió dels àrabs, aquesta hegemonia començaria a decaure i Etiòpia, un regne cristià, quedaria tancat per països de cultura musulmana. Quan en el segle XVI, els portuguesos entren en relació amb el mític rei Preste Juan, es troben amb un país políticament similar als estats feudals europeus, amb tres classes socials molt definides: la noblesa, l'església i el poble pla.

A la fi del s....