Historia Del Arte

TEMA 1
1. La definició d’art
De les diferents accepcions del mot “art” , el diccionari de la llengua catalana en destaca al principi “Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirides amb l’estudi, l’experiència, l’observació; manera de fer alguna cosa segons regles.” Després es dedica a citar diferents tipus d’arts, però en realitat la definició del què és art s’esquiva. No correnmillor sort enciclopèdies i llibres de text.
Sabem que estem envoltats d’art. Alhora hem de ser conscients de la gran varietat de manifestacions artístiques que existeixen, sigui per les tècniques emprades, per les èpoques a què fan referència, per ser mostra de les cultures on apareixen o per la funció que desenvolupen en les societats. Però respondre la pregunta, què és art? és una altraqüestió. L’aparent necessitat de definir l’art prové, entre d’altres raons, del judici continu que s’ha de fer per decidir allò que es considera art i allò que no es considera art. És necessari recomanar que la preocupació per definir l’art es resolgui amb modèstia, sense pretendre donar una solució científica i per sempre a un afer que s’escapa contínuament del límit científic i del límit que implicauna definició. La naturalesa de l’art és quelcom ambigu, tan complex i ric, tan poc sotmès a esquemes que l’única manera de posar-se d’acord és només a través d’un cert consens o conveni social i cultural del món o sectors que el produeixen i el consumeixen. Potser per aprofundir en aquest tema no és inicialment gaire encertat dedicar molt de temps a discutir si això o allò és o no és art, mentreque és molt enriquidor apropar-se a qualsevol manifestació o obra artística per conèixer-la, entendre- la, captar les seves formes, els seus missatges o les seves intencions. Ara bé, concretar qui proposa i qui determina en major o menor grau els termes d’aquest conveni social del què és art és una altra qüestió, molt variable a través de les èpoques i les societats.
Deixant al marge que nosigui molt original iniciar una sessió d’art amb la pregunta: i vosaltres que enteneu per art? les contestacions i el diàleg posterior sovint posen de manifest que a les dificultats teòriques i globals hem d’afegir la dimensió personal del tema, és a dir, la percepció estètica i la vivència del gust de cada individu.
L’univers que implica l’art és tan ampli que només podem aspirar a tractaralguns aspectes per apropar-nos a algunes de les problemàtiques artístiques més rellevants i actuals del segle XX.
2. L’art, el gust, l’estètica, la història de l’art...
En primer lloc, el més urgent suggeriment és que t’ho passis bé escoltant tal música, que aquella obra et desperti algun pensament o sentiment i, en general, que frueixis en el sentit més ampli de les diferents manifestacionsartístiques que t’envolten, no tinguis por de reconèixer la música o la pintura que més t’atreu per qualsevol circumstància, i experimenta i practica sempre que puguis.
L’experiència estètica pot donar-se a partir de la natura, així és com un paisatge, sense ser art, ens pot commoure. L’experiència estètica pot provenir de la natura o també del món artístic fabricat per una cultura determinada. Elfet artístic i l’experiència estètica formen part inevitablement de l’existència humana. L’espai s’adorna i es viu, s’omple, es pengen fotos o quadres a les cases, la roba que vestim la fem combinar amb colors o altres criteris, la gent es pentina d’una forma o altra i es maquilla amb uns colors triats, es percebrà si una melodia atreu o si uns poemes evoquen algun sentiment. En realitat,l’experiència estètica acompanya la persona al llarg de la seva vida.
Però també cal tenir en compte que si no s’han llegit o escoltat mai poemes és difícil parlar de poesia, si no s’escolta mai òpera difícilment es buscarà una emissora de ràdio per escoltar-la o se’n comprarà un disc, si no es coneix res de Dalí o Miró difícilment podrem parlar de surrealisme. Això vol dir que sense una formació...