Historia Del Cine

HISTÒRIA DEL CINEMA


I ALTRES MITJANS AUDIOVISUALS


DES DE 1930



1. INTENTS PRIMITIUS DE SONORITZACIÓ

Va ser un fenomen traumàtic en aspectes determinats però va fer callar al públic

La principal manera va ser la sonorització en directe:
- Speaker: reforçava els intertítols a una població, encar molt analfabeta.
- Doblatge: en directe amb actors amagats queverbalitzaven uns diàlegs inventats.
- Sonorització per efectes especials: efectes en directe. Eren operaris que feien sorolls. Es van fer algunes guies que es van publicar i repartir entre els cinemes.
Los enemigos de la mujer (19127) tenia el seu propi llibre d’efectes sonors on hi destacaven les onades i les lluites d’espases.
- Acompanyament musical: un pianista, ungrup instrumental o una orquestrina tocava en directe.


L’altre via va ser la invenció tecnològica:
- CROMOPHONE: el feien servir a la Goumont. Era un com un play-bag per filmar i quedava la imatge d’algú imitant. Quan es passava el film es posava la grabació sonora i quedava bé amb la imatge.
La donna è mobile (1908): es va fer servir una grabació d’Enrico Caruso.Le Roi Gambrinus (1911): és en color perque es va acolorir la pel·lícula.

- SOUND-ON-FILM /LA VITAPHONE: implantanda a finals dels any 30 va ser un invent de la Warner Bros que experimentava des de 1924. L’havien emprat en curtmetratges i s’hi havia sentit la veu però el 1926 van decidir aplicar-lo a llargmetratges. Ho fan amb Don Juan que és un film sense veu humana i només amb música iefectes de so.
La Vitaphone funcionava amb dos sistemes: el fílmic i el sonor que s’havien de sincronitzar i l’agulla anava de dins a fora –com els actuals discs compactes i a diferència dels vinils- i es va fer un disc de diàmetre més gran per tal que hi cabés més so. Es feien 3 còpies: una de prova que es reciclava, una per a fer còpies i una per a guardar.
El 1927 es fa laprimera pel·lícula parcialment parlada, també de Warner: El cantor de jazz. Al Jolson hi intervé en algunes cançons. Quan no hi intervé és una pel·lícula muda.
El 1928 es fa la primera pel·lícula 100% parlada Lights of New York, també de Warner.

Aquests sistema comportava problemes com la dessincronització, les ratllades een els discs, l’enregistrament de sons no desitjats perqueno existia la postproducció de l’audio; les limitacions tímbriques dels micròfons que impedien tocar segons quines composicions pel registre o tessitura d’algun instrument; es recomanava no fer més de 20 projeccions per disc sonor ja que el material es desgastava -tot i que no en feien cas i reproduïa fins centenars de vegades-.

- LA MOVIETONE: permet incorporar el so a la pel·lícula.Aparentment és senzill però tecnològicament és complicat. El so s’incorporava a una banda variable que feia un dibuix diferent a la cinta fílmica depenent de l’aparell i la distribuidora.
Hi havia la possibilitat de fer-ho amb un sistema de densitat variable que eren tons grisos a una banda del film i que a base de fer còpies perdia intensitat provocan problemes en la reproducció. Esnecessitava sempre l’original. També es podia amb l’àrea variable que jugava amb el transparent i l’opac. No hi havia problemes de sincronització. El problema era que es ratllava i això és convertia en sorolls extranys.

Cantando bajo la lluvia. És un film que exemplifica els conflictes del cinema de l’època de 1930 i els canvis que va introduir el cinema sonor.

Entre les temporades 1929-30 i1930-31 quasi bé no queden sales sense aparells de sonor. De fet, el 1928 Warner ja tenia pel·lícules totalment parlades. Aquest any ja existien les grans productores: Columbia, Fox, MGM, Paramount, United Artists, Universal i Warner Bros.
El 1929 només hi ha 38 films muts. El canvi a les sales de projecció va suposar una gran despesa que ràpidament van amortitzar amb l’acomiadament dels...