Historia del cine

El present treball és un recorregut per tota la història del cinema mijançant el visionat d'un seguit de films que s'han projectat al llarg de tot el curs a la Filmoteca de Catalunya. Aquesta, ens dona la oportunitat de poder gaudir a la gran pantalla un representant de cada moviment, escola o corrent fílmic més important. Després d'aquesta experiència un es pot fer una idea molt completa sobrel'evolució del cinema, ja que amb el visionat de pel·lícules és com un apren a distingir els diferents estils dels directors de cinema, inclús la capacitat de poder agrupar-los per corrents artístics.
El més interessant d'aquesta assignatura és l'apropament cap a la Filmoteca de Catalunya, el descobriment d'unes sales de cinema on es pot gaudir del cinema més pur, on professionals del sector ensofereixen xerrades i el visionat de films que han canviat la història del cinema. És un programa que permet que els joves estudiants de cinema puguin accedir a la filmografia obligatòria que ens exigeix aquesta carrera universitària amb una qualitat excel·lent.
No es pot pretendre fer un estudi detellat de tota la història del cinema amb un treball universitari. El que he intentat és mitjançant elvisionat de les pel·lícules exemplificar les característiques dels moviments artístics de manera cronolgògica.

Orígens del cinema: dels pioners a l'Slapstick (1895-1920)
El cinema sorgeix de la unió dels següents avanços tecnològics de l'època: la invenció de la fotografia com a element per a plasmar la realitat, els diferents aparells que intentaven simular el moviment de les imatges i lacreació de la pel·lícula de 35 mm. Aquests invents van donar peu al cinematògraf dels germans Lumière. Aprofitant l'anterior aparell d'Edison, el kinetoscopi, van desenvolupar-lo fins aconseguir un aparell que era càmera i projector alhora, i amb el que van gravar multitud de films que van sortir a la llum per primera vegada de manera pública al desembre del 1895. Ens trobem davant el cinemaprimitiu, iniciat per gravacions documentals de pocs segons de Dickson (L'Estornut de Fred Ott, considerat el primer film del cinema) i Kuhn (The Kiss, el primer pla del cinema).
L'any 1896 el cinema havia sortit finalment del laboratori, i es van patentar centenars d'aparells que van fer que es multipliquessin les filmacions. Els films Panorama du Port (1896) Bataille de Neige (1897) i Foire de Séville(1898) són exemples de la vocació documental dels germans Lumière. Rodaven el flux quotidià de les grans ciutats, l'àmbit domèstic i alguns esdeveniments públics a través de plans fixos frontals. Els "actors" en qüestió eren els ciutadans o familiars mateixos, gravats la seva majoria en exteriors; i la càmera era testimoni de les seves accions en llargs plans-seqüència.
França va ser pionera ambaltres artistes com Georges Hatot, Alice Guy o Léon Gaumont; però aviat van sorgir contemporanis als EUA -on es van començar a crear petits estudis fílmics- a Gran Bretanya -d'on va sobresortir l'Escola de Brighton- i també a Espanya i a Catalunya de la mà d'Eduardo Jimeno (Saludos. Nueva salida del templo del Pilar de Zaragoza,1899 i Construcció d’un pont sobre el riu Ebre, 1899).
Per altrabanda, també despuntà la figura de George Méliès com el primer home que va utilitzar el cinema per a l'espectacle. En uns anys on semblava que el cinema prenia una única direcció documentalista, aquest va construir el seu propi estudi i va començar a experimentar amb el trucatge, creant així les primeres pel·lícules amb efectes especials de la història. En són exemple Évocation Spirite (1899) o Lesmés aventures de M. Boit-Sans-Soif (1904). Jugava amb la sobreimpressió, els filtres i les substitucions de personatges i va provar també de jugar amb el color, pintant un a un els fotogrames.
Aquest cinema primitiu, mut i monocromàtic va començar a derivar-se: tot i que els primers que van marcar els futurs gèneres foren els Lumière, basant-se en el cinema domèstic i el documental; ben aviat...