historia del corset

Els orígens del corset es perden en l'antiguitat. Les dones de civilitzacions
antigues com ara Creta, Grècia, Roma, Egipte, Síria, usaven una mena de corset per
aixecar el bust, afinar lacintura o en ocasions també per practicar certs esports
que requerien vestits de suport o constrictors.

Però no va ser sinó cap als segles XVI i XVII que l'ús del corset es va difondre
com una peçausada per totes les dones, independentment de la seva posició social.
Com mostren els quadres del Renaixement, aquells primers cotilles eren
particularment rígids i incòmodes, encara que el seu fisempre va ser el mateix (mantenir una
postura alçada, aixecant o aplanant el bust, afinant l'cintura) l'esquelet de la peça s'armava amb varetes de ferro o fusta, també d'os de balena. per llavorsles dones ja feien ús i "abús" de l'corset: afinant les seves cintures a mesures
extremes.


Durant el regnat de Felip II es va forjar la idea de crear un artefacte per modelar
el tors femení.Al mateix temps permetien lluir amb claredat els motius decoratius
dels rics teixits utilitzats, que, en adherir-se a una superfície plana a manera d'un
llenç, permetien mostrar sense una arruga.A partir d'aquest embrió, sota la influència de la moda espanyola, la història de la
indumentària ens informa d'una successió constant de peces destinades a modelar el
tors femení. Amb elsnoms de tafanera o cotilles, des del segle XVIII, aquestes peces
han estat presents en tots els guarda-robes femenins fins al segle XX, reflectint
els gustos de cada època


A mitjan s. XVIII elscotilles van tornar a ser el centre de la moda a tant
es feia la transició cap als famosos cotilles victorians
La Revolució Francesa va fer caure la peça en desús doncs, així ho dictava l'
mandatde l'acadèmia d'arts i ciències: les dones ben vestides de França no han de portar sabates, calces, corset o mitjanes. Aquesta actitud no va tenir llarga vida doncs, les dones franceses buscant...