Historia del mundo contemporaneo tema 1

1. En un lloc de l’univers.
• Al llarg de la historia han resultat dominants les idees que situaven a l’especie humana en el centre de l’univers, per al mon classic, la terra era el centre de l’univers, i entorn seu girarien el sol, la lluna i les estreles. Es el que coneixem com sistema geocentric.
• L’obra de copernic en la qual sostenía que no era la terra el centre de l’univers: aquest llocli corresponia al sol. Naixia aixi el sistema heliocentric.

• Desplaçar la terra de la posicio central i situar-hi el sol va resultar difícil d’assumir. Nous descobriments cientifics havien de contribuir a posar la nostra especie en el seu lloc; entre ells destaquen:

- La immensitat de l’univers: L’estructura de l’univers ha resultat ser molt mes complexa i les seues dimensions soninvomparablement mes grans. El sol tampoc ocupa el centre de l’univers sinó que es una mes entre els 100.000 milions d’estreles de la nostra galaxia, la via lactia.
- El descobriment del temps profund: Fins a fa poc es creía que la terra tenia uns 6.000 anys que havia sigut creada per a ser el lloc de residencia de la humanitat i que la seua edat segurament coincideiz amb el temps que fa que exiteixl’especie humana.
No va resultar fácil trencar la barrera dels 6.000 anys i menys encara asumir que quasi tota la historia de la terra havia transcorregut sense la presencia de l’especie humana.
- L’evolució biológica: Fins a mitjan segle XIX es consideraba que cada especie biológica havua sigut creada tal com la coneixme en l’actualitat. Es va mostrar que les especies canvien al llarg del temps, queestán emparentades les unes amb les altres i que totes elles, inclosa la nostra tenen un origen comú.

• En definitiva, no ocupem el centre de l’univers, ni la terra ha sigut creda perque ens servirá de lloc de residencia, i som una especie entre els molts millons que han existit en el notre planeta.

2. Una nova estructura per als sistema solar.
• A L’agost de 2006, la unió astronómicainternacional va aprobar una nova definico de planeta.
La nova definicio de planeta va quedar aixi: cos que orbita entorn d’una estrela, la massa del qual es prou gran per a tenir forma quasi esférica i haver buidat els voltants de la seua orbita.
Els cossos celestes que, com pluto compleixen la primera condicio pero no la segona han passat a denominar-se planetes nanos.
• Despres dels ultimscanvis, el sistema solar esta compost per:

- El sol: Es una esfera de gasos incandescents. Deu la seua enegrgia les reaccions termonuclears que es produeixen en el seu nucli.
- Planetes: Cossos celestes que orbiten al voltant del sol, les masses del qual son prou grans per a tenir forma quasi esférica i haver buidat els voltants de la seua orbita.
 Planetes interors o terrestres: tenen pocagrandaria, la superficie es rocosa i tenen una atmosfera gassosa.
 Plantes exteriros o gegants: tenen unes grans dimensions, les superficies no son rocoses i es troven fonam,entalment en estat gasos i liquid.
- Planetes nanos: son cossos celestes que orbiten al voltat del sol i tenen unes grans dimensions, les superficies no son rocoses i es troben fonamentalment en estat gasos i liquid.
-Satel•lits: cossos celestes que giren entorn dels planetes.
- Cossos menors del sistema solar: cossos celestes que orbiten entorn del sol i que no son planetes, ni planetes nanos, ni satel•lits.
 Asteroides.
 Estels.

3. La formacio del sistema solar.
• No resulta fácil saber que va ocorrer fa milers de milions d’anys perque s’origina el sistema solar.
En el llenguatge quotidia, es qualifica unacosa de teoría quan es vol ressaltar el seu carácter especulatiu, infundat, o que te poca base. Perque una teoría puga considerar-se científica ha de cumplir tres condicions:
- Ha de basar-se en fets observacions o en experiencies.
- Ha d’explicar aquests fets i observacions.
- Ha de ser refutable.
Que ha d’explicar una teoría sobre l’origen del sistema solar?
• El sistema solar te un...